Títol: “Juno, la nave de la NASA que
llegará a Júpiter el día de la independencia de EE.UU.”
Font: La Vanguardia, apartat de Tendències.
Enllaç: http://www.lavanguardia.com/vida/20160704/402947677458/juno-nave-nasa-llegada-jupiter.html
Data: 4 de Juliol del 2016
És “el entorno más peligroso y hostil del sistema solar aparte del Sol”, explica Rick Nybakken, director d'enginyeria de la NASA. I la veritat és que té molta raó, perquè Júpiter, a més de ser el primer planeta del sistema solar, té una força de gravetat que atrau als objectes del su voltant com a bales.
Aquest planeta gasós, emetrà a la nau Juno una radiació equivalent a 100 milions de radiografies dentals durant els 20 mesos que romandrà en òrbita al voltant de Júpiter, i això tindrà unes consequències inmediates a la nau, com la destrossa d'alguns instruments incorporats en ella. No obstant, el cor electrònic de Juno està protegit amb més de 170kg de titani, amb la qual cosa les instruccions que se li enviin (arriben amb 48 minuts des de la central a la Terra fins la nau) estaran intactes.
Els vuit instruments científics de Juno s'endinsaran a les entranyes de la superfície visible del planeta, analitzaràn detalladament la composició, i estudiaràn el camp magnètic i gravitatori, i tot per intentar comprendre la informació que es guarda en el cor del planeta que va viure tots els anys de creació del Sistema Solar en què ens trobem, tal com diu Kike Herrero, astrofísic de l'Institut de Ciències de l'Espai: “Es una gran fuente de información sobre las condiciones en las que se formaron los planetas, ya que Júpiter ha podido retener y preservar las condiciones que se daban en el origen del sistema solar”.
Tanmateix, aquesta missió espacial tan sols durarà 20 mesos, acabant al 2018 i enfonsant la nau als núvols del planeta. Scott Bolton, el director científic del projecte, intervé amb aquesta última aportació: “Si Juno sobrevive dos años de esta radiación antes de que sus sistemas electrónicos queden inservibles, estaremos muy satisfechos”.
Aquesta notícia la considero molt positiva respecte el futur, ja que si la missió acaba amb bons resultats, els científics d'un futur proper seràn capaços de determinar el passat de la creació del nostre Sistema Solar i, amb una mica més de sort, podrem començar a fer suposicions sobre la creació de l'univers sencer.
En conculsió, si aquesta missió espacial dóna fruit, serà un gran pas per a la ciència de l'espai i per al coneixement humà.
Isabel Puigferrat 1r Batx A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada