Un planeta realment habitable?

UN PLANETA REALMENT HABITABLE?

Títol: Troben un planeta habitable, però es trigaria 75.000 anys en arribar.

Autor: Grup anomenat “SOCIEDAD”.

Font: (Internet) Notícies científiques d’actualitat.

Enllaç: http://www.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/4332768/descubierto-planeta-nuevo-habitable-se-tardaria-75000-anos-llegar/

Un equip internacional d'astrònoms ha descobert un planeta orbitant al voltant de l'estrella més propera a la Terra. Es tracta d'un món rocós que té una temperatura idònia que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície.

El món ha estat batejat com 'Próxima b' i podria ser el més proper que pot albergar vida fora del Sistema Solar. El planeta orbita cada 11 dies al voltant de 'Próxima Centauri', un estel vermell nana que és la més propera a la Terra, a part del Sol. Aquesta estrella de la constel·lació de Centaurus es troba prop d'un parell d'estrelles, molt més brillants, però no pot ser vista a simple vista.

Ara, astrònoms de l'European Southern Observatory (ESO) han assegurat que pròxima b serà un"blanc perfecte" per a la recerca d'evidència de vida en altres llocs de l'Univers. De moment, es descarta viatjar a aquell planeta ja que es trigaria 75.000 anys en arribar-hi. No obstant això, i tot i que ha confirmat que aquest món "sí és habitable", no es tractaria de lavida tal com es coneix a la Terra.

Penso que aquest article te una elevada qualitat tant des del punt de vista de continguts com formal, ja que aquests tipus de noticies no són només dirigides als científics, són d’interès comú i, per tant, utilitzen un llenguatge molt col·loquial per a que tot tipus de lector sigui apte per a llegir i entendre l’article.

Crec que aquesta notícia te molts punts forts perquè la informació que dona es innovadora i tracta sobre un tema que s’ha buscat durant molt de temps: Vida i aigua a altres planetes. En aquest article hi ha un punt bastant feble: les qüestions i l’elevada quantitat d’interrogants que crea. Després de saber que hi pot haver vida, aigua i una temperatura adient per a la vida en un altre planteta, un no es pot deixar de preguntar-se si algun dia podrem emigrar a Próxima b, si es podrà viure realment en aquell planeta, si existeix vida mes enllà del planeta Terra, etc.

Albert Mata Idáñez

la millor simulació de la nostra galàxia

http://elpais.com/elpais/2016/09/12/ciencia/1473699626_664933.html

Títol: La mejor simulación del nacimiento de nuestra galaxia.

Autor: Nuño Domínguez

Data: 12-9-16

Font: El periódico

Un conjunt d'astrònoms del Institut Tecnològic de California (Caltech) han desenvolupat una simulació del naixement de la via láctea, la nostra galàxia. Han calgut milers d' ordinadors i 700.000 hores de treball per desevolupar-la però, gràcies a ella, hem descobert que hi ha altres galàxies satèlit i restes d'altres que van ser detruides per supernoves (explosió que fa una estrella cuan mor).

http://www.capital.com.pe/actualidad/video-esta-es-la-simulacion-mas-exacta-de-nuestra-via-lactea-noticia-994150

Crec que és una notía que pot agradar a tothom perquè l'explicació és entenedora i el video tant a nivell científic com a nivell artístic és una preciositat.

Dario Joerges

Sembla ser que la mudança a Mart està al girar la cantonada

"Elon Musk quiere conquistar el sistema solar" LaVanguardia el 28/09/2016 en l'apartat de Tecnologia escrit per Daniel García.

Elon Musk, president de Tesla i de Space X, va presentar el seu nou projecte de colonització a Mart en el Congrés Internacional d’Astronàutica. El seu objectiu és convertir els humans en una espècie interplanetària; segons ell, un milió d’humans podrien viure a Mart entorn l’any 2060, a cada viatge podrien anar-hi fins a 100 passatgers i el bitllet costaria 100000$. Segons Musk, d’aquí uns 40 o 100 anys podríem tenir una civilització autosuficient.

Per arribar fins a Mart es necessitarien tres naus diferents. Una nau espacial on anirien els passatgers i dos coets plens de combustible.  S’organitzarien de la següent forma: primer la nau i un dels coets s’enlairarien, fins arribar a l’òrbita terrestre, allà el coet tornaria a la superfície terrestre on s’ompliria de combustible i tornaria a enlairar-se fins arribar a la nau, però aquesta vegada l’acompanyaria un altra coet també ple de combustible. Un cop trobessin la nau, l’omplirien de combustible i així els passatgers  podrien continuar els seu viatge de 80 dies fins a Mart. 

Jo he escollit aquesta noticia per què la trobo molt interessant i crec que demostra la rapidesa amb la qual la nostra societat canvia. Em fascina poder veure com evolucionem i com la ciència és un dels protagonistes d’aquesta evolució. Aquest és un molt bon exemple per veure com la ciència va fent realitat somnis que durant molts anys només han format part de la nostra imaginació.

Alex Anglada

1r de Batxillerat E

Estem sols a la Galaxia?

Títol: ESTEM SOLS A LA GALAXIA?
Autor: NUÑO DOMÍNGUEZ
Data: 12 SEP 2016
Font: ELPAÍS
Enllaç de l' article:  http://elpais.com/elpais/2016/09/12/ciencia/1473699626_664933.html

Un dels misteri més grans sobre la nostra galaxia, La Via Làctes, és per què estem tant sols. Gràcies a un estudi de l'Institut Tecnològic de California (Caltech), afirma que la Via Làcte té poques companyes perque desapareixen a causa de les supernoves, explosions termonuclears que genera una estrella quan mor. Aqueste explosions generen vents que desmembrent moltes de les petites galaxies que estàn en els límits de la Via Làctea. Aqusta afirmació l'han pogut trobar a través d'una simulació que consistia a recrear el naixement i evolució de la nostra galaxia, això ho han pogunt fer a l' ajuntar pols i gas que feia miles de milions d'any que s'havia juntat gràcies a la gravetat. Per realitzar aquest experiment han fet falta més de 2.000 ordinadors i més de 700.000 hores de computació. L'equip d'astronoms de Caltech, pretén anar un pas més enllà i recontruir una altra Via Làctea de la forma més acuarada possible, per descobrir quantes galaxies petites queden vives en l'enorme Via Làctea.

He escollit aquest article perque crec que aporta nova informació sobre per què després de tants anys enviant satèl·lits a l'espai mai hem aconseguit descobrir perque al voltatnt de la nostra galaxia no hi havia d'altres. Per tant, crec que això fa que ens preguntem d'una manera o un altre si de veritat hi ha més vida allà fora. 

CARLA NAVARRO GARCIA 

1r de Batxillerat D

La missió "Rosseta" ja és història

                                    LA MISSIÓ "ROSSETA" FINALITZA EXITOSAMENT LA SEVA AVENTURA ESPACIAL

        La missió "Rosseta" ja és històra. El dia 30 de setembre la sonda es va autodestruir després d'aterritzar al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, fet que concluía la missió amb èxit ja que aquest era l'objectiu. La sonda portava 12 anys a l'espai, i ha estat gràcies al ambiciós projecte de la ESA junt amb alguna aportació de la NASA. La missió, qualificada de "excelentment planificada i executada" segons membres de la NASA, tenia com a objectiu analizar aquest cometa, ja que aquests donen molta informació sobre l'origen i l' evolució del Sistema Solar. Això és degut a que els cometes són uns dipòsits de material primitiu del Sistema Solar. 

A les 13:19, la sonda va descendre controladament en uns lòbuls del cometa on hi ha pous actius de 100 metres de diàmetre i més de 60 de profunditat. La càmara d'alta resolució OSIRIS ( incorporada a la sonda), ha pogut captar material fotogràfic d'alt potencial científic. Aquest, serà estudiat minuciosament  durant les pròximes dècades. La missió ha estat molt ambiciosa des d'un principi i s'ha vist recompensada per l'èxit.

Sota el meu punt de vista, considero que aquesta missió és un autèntic avenç a nivell astronòmic. El material fotografiat ens permetrà conèixer més a fons el nostre Sistema Solar. A més a més, crec que l'èxit d'aquesta missió, pot motivar a les agències espacials a llançar nous projectes atrevits que ens permetin descobrir informacions sobre el Sistema Solar, del qual en sabem relativament poc.

El mòdul "Philae" de la missió "Rosseta", a poca distància del cometa
 67P/Churyumov-Gerasimenko.

                                                                                                                    

                                                                                                     Joan Coloma

                                                                                                     1r BATX B

La nostre galaxia en una fotografia!

- El títol original de l'article és: L'Agència Espacial Europea obté la primera imatge sencera de la Vía Làctia.

-L'article va ser redactat per Nuño Domínguez i publicat el 14 de setembre de 2016 al diari El País.

Resum:

Aquesta imatge és el primer lliurament del mapa més gran que la humanitat elaborarà en molt de temps. Ha estat capturada per la missió espacial Gaia (La missió consisteix en llençar un satel·lit a l'espai per poder fer un catàleg en 3d d'aproximadament 1000 milions d'estrelles.) i retrata la Via Làctia, la galàxia que habitem, tota sencera. La imatge comprèn més de 1.000 milions d'estels. A la part inferior, a la dreta, destaquen els dos núvols de Magalhães. Les bandes que s'observen en algunes zones són parts que la missió Gaia encara no ha cartografiat. Llançat el 2013, aquest telescopi va equipat amb l'equip fotogràfic de més resolució que s'ha enviat mai a l'espai.

Opinió personal:

 Jo crec que graciès a aquestes missions i a aquestes fotografíes podem conèixer millor el món on vivim. I també ens poden ajudar a comprendre millor l'univers i a respondre preguntes sobre la nostre galàxia.

Enllaç: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/14/ciencia/1473851022_513794.html

Alex Riera 1rBatxillerat D