Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ment humana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ment humana. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’octubre del 2016

FRÀGIL, NO TOCAR!


Dades
-Títol: “Relacionan la percepción táctil con las dificultades de interrelación social”
-Autor: Social Cognitive and Affective Neuroscience i Universidad de Gante
-Web: Investigación y ciencia 
http://www.investigacionyciencia.es/noticias/relacionan-la-percepcin-tctil-con-las-dificultades-de-interrelacin-social-14536
-Data: 21/09/2016


Resum
L’article tracta dels estudis i investigacions sobre la possible relació entre el sentit del tacte i les dificultats d’interacció social de persones amb autisme. Es parteix de la hipòtesi que les persones amb TEA capten i processen les sensacions tàctils que provenen d’altres éssers humans de diferent manera a com ho fan persones no afectades per aquest trastorn psicològic. Això podria explicar per què els autistes es senten angoixats en llocs amb molta gent, alguns són més insensibles al dolor i no els agrada el contacte físic amb d’altres. Per comprovar aquesta hipòtesi els investigadors van elaborar un experiment en el qual, a través de l’aplicació de diversos estímuls tàctils externs i de diferent intensitat i, mentre el subjecte era sotmès a un encefalograma, observaven la reacció tant dels individus afectats amb el trastorn de l’espectre autista com la d’aquells que no ho estaven. Els resultats d’aquestes proves científiques semblen indicar que el cervell de l’autista triga més a reaccionar davant la comprensió dels estímuls tàctils exteriors que un cervell no afectat; també semblen indicar que hi ha una correspondència entre el grau d’autisme i el grau de dificultat d’interacció social. Com a conclusió final, aquests experiments i els seus resultats tenen com a objectiu millorar el tractament d’aquests pacients, en especial nens i joves.

Opinió
És un article científic divulgatiu general, amb un llenguatge senzill i entenedor. Està ben estructurat però, tot i això, no profunditza gaire en el tema ni explica detalladament com es realitzen els experiments. No planteja les dificultats sorgides en la investigació, la qual cosa fa que l’article, des d’un punt de vista científic, no sigui rigorós. 


Sara Grau Fernández
1r Batx E

dissabte, 1 d’octubre del 2016

Podrà la ment humana ser substituida per màquines?


La notícia “un dispositivo que imita al cerebro humano” ha sigut extreta de la página web “Quo” (enllaç --> http://www.quo.es/ciencia/un-dispositivo-que-imita-al-cerebro-humano) , la qual va ser escrita el 30 de setembre del 2016 per Juan Scaliter.
En aquest article, ens presenta la nova invenció tecnológica, dissenyada per J.Joshua Yang i Qiangfei Xia; es tracte d’un nanodispositiu, una combinació d’una memoria i un resistor, que apartir d’uns interroptors eléctrics, pot alternar la seva resistència i així emmagatzemar i processar informació, d’una manera molt semblant a la de una ment humana. Anteriorment màquines d’aquest tipus ja havien sigut inventades, però amb una gran diferència en la computació. El que fa que aquest material pugui assemblar-se a la ment humana i els anteriors no ,és troba en la semblança que hi ha en el punt de conexió entre neurones ( la sinapsis).
Trobo que aquest article tenia un títol molt interessant, ja que quan le vist no he dubtat un segon en picar per llegir-me’l. Però tot i que la idea i la investigación hagin estat únics i importants, l’article le trobat poc informatiu, és a dir, una noticia així de simbòlica hauria d’haver donat més dades i més informació de com va ser el treball, quines dificultats varen tenir, quin canvi  pot reflectir en el futur…
La noticia, és acabada amb la frase; “  puede imitar la función de las sinapsis, el punto de conexión entre neuronas” i aquest tipu de informació, és la que realment interesa perque ens està comparant una acció real ( la funció de la sinapsis) amb la que intenta imitar la màquina.
Tot i que pugui semblar que un dispositiu podrà substituir la ment humana, encara queden molt anys d’investigació per a que això sigui possible. Cap màquina té encarà la intel·ligència que té un huma, ja que aquesta no es capaç de pensar ni raonar, almenys que no sigui seguint les instruccions amb les quals ha sigut configurada.

Judit Valls
1r batxillerat C