REVOLUCIÓ GENÈTICA

La noticia que he escollit sobre el nadó que té ADN de tres persones diferents, es va publicar el passat 27 de setembre del 2016 a moltes revistes, diaris i mitjans de radiotelevisió. Jo he extret la informació del diari Ara online, en els apartats de genètica, nens i Mèxic. L’autor d’aquest article és anònim.

Aquest nadó, l’Abrahim Hassan, va néixer el 5 d’abril del 2016, i és el primer nadó del món en tenir ADN de tres persones diferents, ja que la seva mare biològica és portadora dels gens de la Síndrome de Leigh, que és un desordre mortal que afecta al sistema nerviós en desenvolupament. Aquesta malaltia afecta al cervell, als músculs i als nervis dels nadons.

Els pares d’aquest nadó, els dos nascuts a Jordània, ja havien intentat tenir descendència i, malauradament, havien tingut quatre avortaments involuntaris, la mort d’un nen amb només vuit mesos i la mort d’una nena amb vuit anys. Gràcies a aquests inconvenients per tenir fills van descobrir els problemes de fertilitat que tenia la mare.

Aleshores, aquesta parella es va posar en mans de l’equip de Nova York, que lidera en John Zhang, el New Hope Fertility Center. Aquest equip, tenia dos projectes en ment per executar. El primer era utilitzar òvuls de la mare i d’una donant anònima i un espermatozou del pare. Un cop fertilitzats els òvuls i dividits en embrions, es retiren els nuclis i es descarta el de la donant per reemplaçar-lo pel de la mare biològica. Però aquesta tècnica no era adequada per motius religiosos. Aleshores van utilitzar el segon projecte, que era retirar l’entrada del nucli dels òvuls de la mare i inserir-hi el de la donant, el qual ja s’havia retirat el nucli anteriorment. Finalment, el resultat va ser: l’espermatozou del pare, nucli del ADN de la mare i l'ADN mitocondrial de la donant.

L’equip va haver de tenir una cura ètica extrema perquè la malaltia no es repliqués en un futur. El naixement del nadó, es va produir a l’abril a Mèxic, ja que a Estats Units aquesta tècnica no és legal. Ara, l’Abrahim Hassan ja té cinc mesos i no pateix cap símptoma de la malaltia.

Actualment, el New Hope Fertility Center, l’equip d’en John Zhang, presentarà el treballl en un congrés mèdic que es farà a l’octubre a Salt Lake City.

Aquí podem veure al doctor John Zhang amb l'Abrahim Hassan recén nascut.

He escollit aquesta noticia, perquè he trobat que aquest equip ha fet un pas molt gran, a partir d’aquest projecte i del naixement de l'Abrahim, ja que a partir d'ara es podrà ajudar a moltes famílies que ja havia tancat la porta per tenir descendència, només pel fet de tenir aquesta malaltia, o una altra de similar, o que simplement ho ha estat intentat, com a aquesta família jordana, i que no ho han aconseguit. Aquesta noticia també potencia el fet de ser donant, no només d'òvuls sinó de qualsevol cosa, ja que pots ajudar a una persona a no morir o a no patir, només donant-li sang, un ronyó, un pulmó...

Font d’informació:

http://www.ara.cat/societat/Neix-primer-nado-mon-adn-tres-pares_0_1658234371.html

Maria Pujols Rosselló

1r de Batxillerat E

UNA ALTRA MILLORA DE LA CIÈNCIA: VASOS SANGUINIS ARTIFICIALS

 
Títol: Vasos sanguíneos desarollados en el laboratorio pero capaces de crecer luego dentro del cuerpo
Autor: Anna Grau
Data: 29 de setembre del 2016.
Font: Noticias de la Ciencia: http://noticiasdelaciencia.com/not/21296/vasos-sanguineos-desarrollados-en-el-laboratorio-pero-capaces-de-crecer-luego-dentro-del-cuerpo/

Aquest article tracta d’una acurada investigació duta a terme per enginyers biomèdics de la Universitat de Minnesota (EEUU) sobre la possibilitat de crear vasos sanguinis artificials i la seva eficàcia en xais joves. A partir de cèl·lules de la pell rebudes d’un donant post natal, Robert Tranquillo, professor del departament d’enginyeria biomèdica de la Universitat de Minnesota, juntament amb altres investigadors, van crear uns tubs semblants a vasos sanguinis. Després d’utilitzar les cèl·lules del donant van retirar-les per tal de minimitzar les possibilitats de rebuig de l’organisme. Un cop implantats el vasos sanguinis a l’organisme del xai, aquests van ser repoblats amb les cèl·lules d’aquest amb l’objectiu d’assolir el creixement de les peces artificials. La creació d’aquestes peces artificials capaces de créixer dins l’organisme i a més a més amb el mateix ritme que creix aquest ha sigut un dels grans reptes de la ciència, en concret de la bioenginyeria Si aquest mateix procés acaba de funcionar en humans, significaria un gran avenç en la medicina, sobretot en les operacions d’alguns nens amb malalties cardíaques congènites.

  
Tot i ser un article no gaire extens i amb un vocabulari no molt acurat, es clar, directe, i fàcil d'entendre. Té alguns defectes en la seva estructura però tot i això l'he escollit pel contingut i no per la seva forma. He buscat altres artícles del mateix tema en pàgines més professionals i que estiguessin millor redactats però cap m'ha trasmet el que he entès llegint aquest article. A més a més en els altres no es tenia en compte l'importància d'aquest nou mètode per ajudar als nens, cosa que a mi m'ha semblat el més rellevant. He escollit aquesta notícia pel simple fet que m’ha cridat l’atenció. Crec que es convenient que els diferents àmbits de la ciència s’ajudin entre ells per tal d’arribar a un mateix objectiu, millorar la medicina i en general la qualitat de vida dels éssers humans. Trobo que la importància d’aquest article, com bé diu en el text, és les facilitats que proporcionarà sobretot als nens més petits afectats per malalties de tipus cardíac. Això reduiria les nombroses operacions a les quals estan sotmesos aquests nens i permetria que els vasos sanguinis implantats segueixin creixent fins que el mateix nen ho pari de fer, quan arribi a la seva edat adulta. Com a opinió personal puc dir que estaria bé que es realitzessin més experiments utilitzant tots els coneixements de les diverses especialitats científiques per tal d’aprofitar al màxim tots els recursos possibles. En conclusió, m’ha semblat un bon article i per suposat una bona notícia ja que el fi d’aquesta és un bé que ens interessa a tots.

 Anna Pérez, 1r BATX A