Els insectes i els seus canvis emocionals

Títol: Els insectes i els seus canvis emocionals
Títol original: "¿Pueden los insectos sentir emociones? Creen que estas abejas sí."
Autor: Clint J. Perry
Font: ABC
Data: 3-10-16
Enllaç: http://www.abc.es/ciencia/abci-pueden-insectos-sentir-emociones 201610031251_noticia.html




Resum:


Aquest article tracta sobre les diferents emocions que poden arribar a sentir insectes com una abella, quan proben un aliment dolç, com en el cas del que parlem: una gota d'aigua ensucrada. 

En el article, ens diuen que han fet un experiment amb moltes abelles i que les han entrenat per aconseguir que trobin menjar en una flor. Quan realitzen l'experiment, es donen compte de que las abelles que han trobat el menjar més rapidament són les que habien consumit el dolç previament. Aquest fet demostra que les abelles i els humans tenim moltes similituds, quan un humà pren el seu dolç preferit: una galeta, un pastís, un bombó... Veu les coses de manera més optimista.

En un altre experiment, van posar aprova les abelles amb un simulat atac d'una aranya. Les abelles que havien begut l'aigua dolça van tardar molt menys en reiniciar la busqueda de l'aliment després del atac, fet que demostra que les abelles són insectes molt inteligents i que amb un incentiu podrien aconseguir grans coses. 

Per últim el que els investigadors esperen és que amb aquests resultats, s'investigui més aquest tipus d'insectes i les seves reaccions envers el món exterior. 



Valoració personal:

Aquesta notícia m'ha cridat molt l'atenció debut a que tinc una gran inquietud cièntifica i a la vegada m'agraden molt els animals. Trobo que és una notícia molt clara i que suposa un gran avanç en el camp de les emocions dels insectes. També m'ha cridat l'atenció perqué no és una notícia amb molts noms científics i complexos, fet que ajuda a poder llegir-se la notícia i entrendre-la a la primera. 



David Comellas Lobato
1rB

L'IMPRESIÓ DE VIDA Clara Vila

L'IMPRESIÓ DE VIDA

Dades:

El títol d'aquest article és Órganos fabricados con impresoras 3D más resistentes, està estcrit per Laura Tardón a Madrid el 15/2/2016 i està extret del diari El Mundo. Aquest és l'enllaç de la notícia: http://www.elmundo.es/salud/2016/02/15/56c1f71322601d12128b4582.html

Resum:

Aquest artícle exposa un gran avenç  tecnològic que pot arribar a suposar un gran canvi en el món de la medicina. Consisteix en utilitzar impresores 3D per substituir òrgans del cos humà. El gran repte és que els implants s’adaptin als organismes i això s’està aconseguint a Estats Units per Anthony Atala. Ell i el seu equip de treballadors han creat un nou sistema d’impresió que imprimeix organismes amb uns microcanals en els quals s’instal·len les cèl·lules que s’utilitzaran per tal d’assegurar la permeabilitat dels nutrients i l’oxigen. Així doncs, un cop instal·lats, aquests organismes segueixen amb vida i permeten desenvolupar un sistema de vasos sanguinis. L’únic problema és que a vegades moren per falta de nutrició i s’estan provant nous mètodes per solucionar-ho. S’han fet experiments amb ratolins inplantant-los orelles artificials i els resultats han sigut positius. Actualment, s’estan fent experimentacions amb orelles principalment però també s’està treballant amb runyons, pell ossos, cors, etc. Tot això es fa amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera de transplantaments i s’han utilitzat altres mètodes com el rentat d’òrgans o l’ús d’òrgans animals.

Fotografia de El Mundo

Anàlisi:

Aquest article exposa un fet molt interessant, és un avenç tecnològic importantíssim per la medicina d'avui dia i podria suposar un gran canvi en la nostra manera d'entendre-la. El fet que es puguin imprimir òrgans 3D i que es puguin manipular per tal de donar-los vida i poder implantar-los al nostre cos és una cosa molt gran. Sembla quelcom futurista, estar creant vida amb unes màquines ens hauria semblat impossible fa uns anys i crec que té molt de mèrit. És una gran evolució i si s’acava de polir podria canviar moltes vides, fins i tot salvar-les. És un fenòmen en el que es pot aconseguir anar molt lluny. Avui dia s’estan creant orelles i teixits de pell, però, qui sap si d’aquí a uns anys es podran crear columnes vertebrals o cames funcionals per als paralítics. He triat aquesta notícia perquè crec que aquest tema dóna molt de sí i se’n pot parlar molt.

"¡Viaje a lo inexplorado!"

Recreació de la superfície de Próxima B

Títol original: "Una misión para buscar extraterrestres en la estrella más cercana a la Tierra"
Autor: Nuño Dominguez
Data: 1 octubre 2016
Font: El País
Enllaç: http://elpais.com/elpais/2016/09/29/ciencia/1475176650_120772.html

Desde fa un temps els humans ens hem qüestionat la mateixa pregunta moltes vegades: estem sols? Hi ha vida intel·ligent més enllà de la Terra? Com serà? I, si és així, arribarem a conèixer-la?
De mica en mica, l'astronomia ha anat descobrint nous planetes propers a la nostre Sistema Solar, però, es clar, un dels objectius és que hi hagi planetes que compleixin els requisits per poder ser habitables com la Terra. L'última troballa va ser el passat agost a l'Observatori Astral Europeu (ESO) a EUA, on l'equip de Pete Worden, astrònom d'Ames de la NASA, ha revelat que aquest nou planet, bautitzat com Pròxima B, presenta una massa similar a la Terra i que orbita en una zona potencialment habitable. Aquest descobriment suposa un salt gegant, ja que, fins ara només sabíem l'existència d'una altre planeta semblant a la Terra: el Kepler-452b. Actualment, Pete Worden està treballant en la primera missió espacial fins a Pròxima B. La construcció d'un coet és la única via per arribar-hi. Per ara, aquest projecte compte amb 30 expert que estudien com construir la nau interestel·lar, l'Starchip, que tindrà com a fi arribar a on es troba aquest planeta. També compte amb un potent programa encarregat de la búsqueda extraterrestre o SETI. Pete Worden estima que la missió es finalitzarà d'aquí a 30 anys i tindrà un cost de 100.000 milions de dòlars.

Opinió personal:
Aquest article de caràcter científic divulgatiu, ens desmostra una vegada més que, probablament, no siguem els únics en l'unvers. Tal i com he trobat l'article, puc assegurar que detallava els requisits que es necessiten perquè Pròxima B sigui habitable i perquè la missió es pugui duur a terme. La informació està contrastada per testimonis propers al tema, com ara l'astrofísic ja esmentat, Pete Worden. El llenguatge amb el qual s'escriu era clar i concís i no presentava problemes a l'hora de llegir-los.
Personalment, penso que aquestes missions relacionades amb el descobriment fora de la Terra poden arribar a ser, no només interessants i didàctics, sinó també importants  per si un dia la Terra es veu al mig de l'extinció (el més probable sigui que només un quants poguin salvar-se). El que em preocupa té relació amb el cost de la missió que considero que tants diners es podrien destinar a salvar primer al nostre planeta i després a descobrir-ne d'altres.

Elizabeth Alcántara

1er Batx A

"Punció salvavides", Raquel Ashby (1r de Batxillerat D)

Punció salvavides

 

 Raquel Ashby

1r de Batxillerat D

Aquesta notícia, extreta del diari La Vanguardia, fou un dels avenços més remarcables de l'any 2015.

Segons Joan Seoane, oncòleg i líder de la investigació, una punció lumbar facilita el diagnòstic i el tractament dels tumors que es troben al cervell o bé que en primer lloc s'han originat en aquest i s'han anat propagant per altres òrgans del cos en forma de metàstasi. 

Efectivament, a partir de l'extracció d'un líquid de l'interior de la columna vertebral anomenat cefalorraquídi, els doctors determinen l'existència de tumors cerebrals, identifiquen les seves possibles alteracions genètiques i, tanmateix poden apreciar en molt menys temps si el pacient respon satisfactòriament a un tractament concret. Per tant, aquest recent descobriment permetrà tractar eficaçment a aquells qui pateixin la malaltia del càncer gràcies als anàlisi genètics, a partir dels quals s'obtindrà la recepta medicinal adequada per a cada cas mèdic.

També és rellevant esmentar que els científics extrauran el líquid de les lumbars amb el principal objectiu d'aconseguir informació i dades genètiques ja que amb el sistema establert fins ara, consistent en adquirir ADN de cèl·lules cancerígenes circulant a la sang, no era prou efectiu per salvar vides.

A nivell mundial, aquesta recerca ha suposat un gran impacte i ha tingut un important ressò. Diversos centres mèdics comparteixen la idea d'extendre tal procediment i, de fet, l'equip de l'Hospital de la Vall d'Hebron foren els primers en demostrar a través d'un experiment amb una mostra de 23 pacients, que el perfil genètic del tumor és més precís quan és localitzat en l'ADN del cefalorraquidi que en l'ADN de la sang.

En conclusió, amb aquest nou mètode els doctors podran observar el curs del tumor reincident per detectar les diferents anomalies i presenciar la seva evolució mitjançant els aparells mèdics.

Finalment, aquest descobriment contribuirà a la millora del tractament dels tumors cerebrals en els infants perquè els metges sabran amb major antel·lació si es tracta d'un tumor benigne i, en conseqüencia, no caldrà practicar intervencions dràstiques si no són necessàries.