Les víctimes de la pol·lució

Episodi de contaminació a Barcelona el febrer del 2013, http://lavanguardia.com

"La polución mata a 7.000 personas al año en España, según una nueva evaluación de la OMS" per Antonio Cerrillo. Publicat el 28 de setembre de 2016 al diari La Vanguardia, concretament a l'apartat anomenat Natural.


Segons un informe de la OMS (Organització Mundial de la Salut), a Espanya moren cada any 7.000 persones a causa de la polució. Aquesta organització ha elaborat un nou model per evaluar la qualitat de l'aire, el qual ha ajudat a realitzar estimacions més fiables sobre la gran quantitat de persones que moren a l'any a causa d'aquest fenomen, tant a nivell nacional com a nivell mundial. Els resultats són clarament reveladors: el 92% de la població mundial viu en indrets on es superen els límits sobre la qualitat de l'aire referits a les partícules fines. A més a més, han elaborat un rànking amb les ciutats més contaminades a nivell mundial, les quals són, primerament, China amb 1.032.833 morts a l'any, seguidament India amb 621.138 morts i en tercer lloc Rússia, amb 140.851 víctimes. Aquest informe es basa en les dades recollides a 3.000 llocs de tot el món, essencialment en ciutats. No obstant això, aquesta tardor la OMS posarà en marxa una nova campanya anomenada Breathlife, l'objectiu de la qual és conscienciar a l'opinió pública sobre el risc de la contaminació per la salut i el clima. 

Aquest article ens mostra la qualitat de l'aire d'Espanya, com la de diferents països del món, a través d'una gran quantitat de dades extretes per la OMS. Al ser l'organisme de l'Organització de les Nacions Unides, transmet una gran formalitat i confiança al lector, el qual sap que la informació de l'article és totalment verídica. També, al haver-hi una gran suma de dades i sabent que aquestes provenen de l'analització de més de 3.000 ciutats del món, sabem que darrere d'aquests estudis hi ha hagut una certa variabilitat i una certa quantitat d'indrets. Un altre punt a favor és que al principi de l'article s'hi mostra la polució a Espanya, després generalitza més a nivell mundial i finalment mostra diferents solucions al problema, incitant al ciutadà a col·laborar per intentar disminuir la polució. A més a més, no s'hi utilitza cap mena de llenguatge tècnic, cosa que fa que sigui una notícia fàcilment comprensible. 
Personalment, he escollit aquest article ja que avui en dia crec que la contaminació és un dels temes més preocupants, el qual s'hauria de treballar més per tal de conscienciar a la població, i així doncs actuar ràpidament. És cert que moltes vegades no li donem importància ja que és un fet les conseqüències del qual es veuen a llarg termini i no som conscients del dany real que causa dia rere dia.

 Júlia Graell, 1r BATX B

 

''L'efecte cadira'', factor de l'augment de mortalitat

Imatge extreta de: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Pasar-mucho-tiempo-sentado-esta-detras-del-4-de-las-muertes-en-el-mundo

                 

Títol de l'article: ''Pasar mucho tiempo sentado está detrás del 4% de las muertes en el mundo''

Data: 20/09/16

Autor:  SINC

Font: http://www.agenciasinc.es/Noticias/Pasar-mucho-tiempo-sentado-esta-detras-del-4-de-las-muertes-en-el-mundo

L'article ens parla de la importància de l'activitat física. Ens diu que la inactivitat està en el 6% i el 9% del total de morts en el món. 

S'ha demostrat en diverses investigacions que el fet d'estar  asseguts un excessiu temps, pot  incrementar el nostre risc de mort.

L'autor d'una d'aquestes investigacions afirma que suprimir el temps que estem inactius, podria augmentar l'esperança de vida en 0,20 anys.

Està demostrat que un 10% més de la meitat de la població mundial, es passa més de tres hores asseguda al dia fent que tan sols aquest temps, sigui el garant de aproximadament 433.000 morts al any.

El nostre país es troba en la mitjana amb un 3,7 %, de mortalitat degut al ''efecte cadira'', mentre que la regió del Pacífic occidental ocupa el primer lloc.

La reducció d' un 50% del temps en el que estem asseguts  podria provocar un gran descens en la mortalitat.  Per aquest motiu (reduir aquesta conducta sedentària) s'han posat en marxa projectes en mans de la Organització Mundial de la Salut per promoure l'activitat física.

L'article en sí m'ha semblat molt entenedor ja que utilitzava un llenguatge pensat per a què tothom pogués comprendre'l ja que, parla sobre un tema que vivim tots avui en dia. Trobo que és una notícia molt important ja que tots a la vida, desde que som petits ( a l'escola ) fins a l'edat adulta ( en el treball) estem acostumats  a estar asseguts durant hores sense pensar-hi en el mal que produeix aquest fet. Encara que tinguem hores de lleure, aquestes molts cops no les aprofitem ja que els estudiants seguim asseguts fent els deures o bé els adults descansen del seu dia de treball en el sofà. 

Personalment, opino que no tenim gaire en ment el concepte d'activitat física en els dies laborals i que s'hauria d'implantar en els horaris de treball, pauses on la gent pogués moure's. 

Elena Puerto, 1r D

            

Es podria evitar l’al·lèrgia a l’ou i al cacauet 

 

“El huevo y el cacahuete deben introducirse a edades más tempranas en ladieta de los bebés”, article extret del diari ABC (apartat de salut) i escrit per M. López el 20 de setembre del 2016.

Les dades de la Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergia Pediátrica (SEICAP) mostren que entre un 4% i un 8% dels nens espanyols pateixen alguna al·lèrgia alimentària, com ara al peix, al marisc o als fruits secs. Això fa que la dieta dels infants sigui cada vegada menys variada, la qual cosa pot tenir efectes negatius en la salut.

Segons un estudi realitzat pel Col·legi Imperial de Londres, s’haurien d’afegir alguns aliments, com els cacauets o l’ou, en les dietes dels infants a edats més avançades per poder reduir el risc a desenvolupar les al·lèrgies.  Els resultats d’aquest estudi mostren que els infants que mengen ou als 4 o 6 mesos, tenen fins a un 40% menys de possibilitats de desenvolupar al·lèrgia  a l’ou. I, en el cas del cacauet, si aquest s’introdueix a la dieta dels infants entre els 4 i 11 mesos d’edat, es redueix a un 70% el risc de desenvolupar l’al·lèrgia.

Tot i això, no s’ha d’oblidar que la millor manera, i la més senzilla, per evitar que els infants desenvolupin al·lèrgies alimentàries és mantenir la llet materna durant els 6 primers mesos de vida.

Aquest article proporciona informació explicada de manera clara i entenedora. A més a més, per remarcar algunes informacions, utilitza la negreta, així doncs a simple vista, pots veure què és realment important. Per acabar, he triat aquesta notícia perquè trobo que és molt important trobar una solució a les al·lèrgies alimentàries que cada vegada són més presents en tots nosaltres.

Paula Fernández (1r batxillerat D)