Adéu a la quimioteràpia?

Sofia Vinuesa 1r BATX C

http://cat.elpais.com/cat/2016/08/29/ciencia/1472461665_305792.html

“El tractament contra el càncer que substituirà la quimioteràpia”, article extret de El País el 6 de setembre de 2016 en l’apartat de ciència i escrit per Pablo Linde.

Fa més d’un segle que el cirurgià William Coley va descobrir el càncer, i amb ell es van desenvolupar tractaments terriblement agressius, però efectius, com la quimioteràpia o la radioteràpia. Tot i això, els efectes secundaris i la manca d'una solució definitiva va fer que la idea d'estimular el sistema immunitari, tornés a cobrar força ara fa uns anys i per tant s’han fet avenços fins arribar a la immunoteràpia, la qual ha ajuntat l'oncologia i la immunologia. Encara que per a molts tipus de càncer els tractaments immunològics són encara molt experimentals i no funcionen igual amb tots els pacients, aquesta tècnica és una realitat relativament consolidada en d'altres, com per exemple en el cas del melanoma, el qual és especialment esperançador. Malgrat que tots els tractaments amb immunoteràpia es basen en ajudar les pròpies defenses del cos a localitzar i eradicar el càncer, hi ha diversos mecanismes d'acció, com per exemple extreure els glòbuls blancs del pacient i implantar-los prèviament tractats, neutralitzar una proteïna (PD1) o les vacunes. Però el camí que queda encara és llarg. En l'escenari més optimista, d'aquí uns 10 anys la immunoteràpia podrà substituir els tractaments més agressius en diversos càncers, com el de pròstata, el melanoma, el d'estómac i el de mama. Però l'opinió de la majoria de científics és que fins i tot en aquells en què aquesta teràpia sigui efectiva, s'haurà de combinar sovint amb la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia i no se sap encara si cura definitivament el càncer o simplement el tracta.

Aquest article escrit per Pablo Linde m’ha semblat molt interessant no només pel contingut del text, és a dir, per l’increïble descobriment que s’ha fet, sinó per tots els avenços que s’estan assolint dia a dia al camp de la ciència i que estan millorant la nostra qualitat de vida. A més, valoro molt positivament aquest article no només per la qualitat i comprensió del text, ja que el llenguatge és científic divulgatiu i per tant adequat a gent amb un mínim coneixement de biologia, sinó també pel vídeo complementari que fa que s’entengui tot molt millor. També he pogut relacionar alguns conceptes que inclou el text amb temes treballats prèviament com ara la genètica. Finalment, he triat aquest article ja que trobo que és un fet històric i fascinant i que és el principi d’una nova etapa en el camp de malalties com el càncer i que a més pot salvar la vida de moltíssima gent que malauradament ara no té recursos per fer-ho.

AMB ELS ULLS POSATS EN PRÒXIMA B

 Toni Soler Terricabras, 1r de Batxillerat C

Representació de Pròxima b amb l'estrella Pròxima Centrauri
(http://elpais.com/elpais/2016/08/31/ciencia/1472630081_159405.html)

1. «Descubren el planeta habitable más cercano a la Tierra», article tret de La Vanguardia del dimecres 24 d’agost 2016, en l’apartat de ciència (astrologia) i escrit per Núria Jar.

2. Un equip d'astrònoms va descobrir l'exoplaneta suposadament habitable més proper a la Terra. Aquest l'han anomenat Pròxima b ja que orbita al voltant de Pròxima Centrauri, la nostra estrella veïna, a part del Sol, situada a quatre anys llum. El planeta és un 30% més gran que el nostre i té una naturalesa rocosa. Suposen que tindria una temperatura escaient per contenir-hi aigua. Els experts comenten que «No és el primer planeta extrasolar habitable de tipus terrestre que es detecta, però sí el més proper». El període de translació respecte Pròxima Centauri, a uns 7 milions de quilòmetres, és de 11,2 dies. D'aquí es pot inferir que la distància estrella-planeta equival al 5% de la separació entre la Terra i el Sol. Tenint en compte això i que l'estrella brilla un 0,15% en comparació amb el Sol, Pròxima b rep 60 vegades més radiació d'alta energia que el planeta blau. Ara per ara, no disposem de més informació com la presència de camp magnètic o d'altres formes de vida, però el telescopi espacial James Webb estudiarà a fons Pròxima b a partir de 2018. No obstant això, un fet que incitarà més curiositat és que qualsevol forma de vida en el planeta podria continuar evolucionant molt després que el nostre astre hagi mort.

3. Aquest article escrit per la periodista Núria Jar proveeix de molta informació sobre el planeta que tot just s'ha descobert. S'expliciten característiques essencials per tirar una mica més endavant el coneixement de l'Univers i, sobretot, per la recerca de vida. A l'hora de seleccionar informació per sintetitzar l'escrit, he prioritzat la coneixença de les propietats fisicoambientals per davant dels motius pels quals s'ha trobat el planeta atès que he considerat més apreciable el resultat de la recerca dels científics i científiques. Formalment parlant, valoro positivament aquest article degut a la quantitat adequada d'informació i detalls tenint en compte que és un text de caire científic divulgatiu. Per això, els punts forts  que jo destacaria són l'adequació del conjunt de dades i, també, les il·lustracions i representacions de Pròxima b que hi ha incorporades. Crec que col·laboren a una millor entesa del text i permeten al lector imaginar-se amb més claredat de què es tracta. D'altra banda, l'article inclou qüestions que he pogut comprendre gràcies a coneixements físics, com ara el període de rotació o càlculs de proporcionalitat, i coneixements biològics, com poden ser les condicions de vida (coneguda) i l'impacte de la radiació sobre aquesta.

Personalment, he triat aquest article ja que el vaig llegir al diari durant l'estiu i, honestament, em va fascinar el plantejament de vida alternativa fora del nostre planeta. Considero que és un tema de molt d'interès i importància pel desenvolupament del nostre coneixement de l'univers.