Fòsils trobats en Grenlàndia replantejen la data de l'origen de la vida

Títol: "Hace mucho, mucho tiempo"
Autor: Javier Sampedro
Data: 2 de setembre de 2016

Font: El País
 http://elpais.com/elpais/2016/09/02/ciencia/1472825669_573007.html

   Uns científics australians han trobat en Grenlàndia evidències fòssils d'éssers vius que tenen una edat de 3.700 milions d'anys. Aquesta troballa ha trencat les creències que es tenien sobre l'origen de la vida a la terra, ja que totes les proves fòssils anteriors clares que hi havia tenien només 3.500 milioins d'anys. Aquests ajustos d'uns pocs cents de milions d'anys són, per extrany que ho sembli, molt importants.
   Una de les preguntes més importants de la ciència actual és quina és la probabilitat de que la vida s'hagi originat. Molts científics creuen que la vida és un accident tan fortuït que per molts llocs que hi hagi habitables en l'univers, estem sols. Tenint en compte aquesta afirmació, per tal que totes les molècules s'hagin organitzat haurien passat molts milions d'anys per finalment organitzar-se en el que coneixem com a vida, i en tot aquest temps ja hauria succeït el mateix en moltíssims altres llocs.
El problema amb els que ens topem ara és que la Taera té 4.500 milions d'anys, i durant els primers 500 o 600 milions era inhòspita i inhabitable, ja que estava continuament bombardejada per meteorits.
   Llavors, si les primeres formes de vida tenien 3.700 milions d'anys, només han tingut 200 o 300 milions d'anys per emergir. Això ens hauria de fer pensar que la formació espontània de vida no és tan improbable, no només en la terra, sinó en qualsevol altre racó de l'univers.

Fòssil trobat a Grenlàndia. Aquest ens mostra un estromatòlit. Imatge: Yuri Amelin (National Geographic).

   Crec que, tot i que la teoria que sosté que la vida va aparèixer gràcies a la unió espontània de molècules en els antics mars de la terra sembla factible, no hauria de considerar-se un fet irrefutable, tal i com s'està fent.
   El mateix està passant amb la data de l'aparició de la vida: des de sempre s'ha donat per fet que l'origen de la vida va ser fa 3.900 milions d'anys, tot i que , com s'explica en l'article, no es sap a ciència certa ja que les evidències fòssils que es tenien podrien haver-se format per simples processos geològics, així que generen contovèrsia.
   Estic d'acord en que, com s'explica, la biologia hauria de centrar-se més en si la emergència de vida a partir de matèria inerta és possible: "Si la emergencia de la vida a partir de la vida inerte fuera casi imposible, es e eso en lo que la biología tendría que haberse gastado la mayor parte de su tiempo en este planeta cruel".


Roberto Esteban 1r batxillerat A

Aigua? A on?

Dades:

• Títol de l'article: La NASA detecta géiseres en Europa
• Autor: Teresa Guerrero
• Data: 26 d'octubre del 2016
• Font: El Mundo
• Enllaç: La NASA detecta géiseres en Europa, una luna de Júpiter

Fotografia d'Europa - NASA

El dilluns 26 d’octubre la NASA va anunciar que havia detectat a Europa, una de les quatre llunes de Júpiter, guèisers. El que han explicat els científics es que el que van veure a través de les imatges que el telescopi especial Hubble va fer eren masses d’aigua a la superfície congelada d’Europa, i, que gràcies a aquest descobriment, es creu que a Europa existeix un gran mar subterrani, tot i que fins el 2018 no es podrà confirmar aquesta hipòtesi ja que s’ha d’esperar a que sigui llençat el següent telescopi especial James Webb. De totes maneres, hi ha altres proves que indiquen que podria haver un mar subterrani a la lluna de Júpiter: el 2013 ja s’havien detectat oxigen i les masses d’aigua. També s’han detectat senyals geofísiques i fractures que connecten a la superfície de la lluna amb l’oceà. Amb aquesta hipòtesi sobre la existència d’aigua líquida i la seva activitat s’afirma que les possibilitats de trobar vida en aquest satèl•lit han augmentat. A més, un altre aspecte que converteix a Europa un planeta amb vida és que l’aigua subterrània està en contacte amb la cap de roca que hi ha a sota de l’oceà. La interacció química entre la roca i l’aigua líquida pot proporcionar elements que serveixen per a la vida, com ara l’oxigen, el carboni, hidrogen, etc.

L’article està ben escrit i està adreçat per a qualsevol persona que tingui curiositat per saber i entendre el últims descobriments de la NASA. El vocabulari que s’usa és científic fins al punt que tots els lectors ho entenguin, cosa que és un punt a favor per anunciar el missatge que la NASA vol transmetre. A més la notícia no només es limita a explicar el descobriment del passat dilluns, sinó que ens mostra totes les proves i les hipòtesis que la NASA a fet fins ara sobre Europa, una cosa que ens permet estar al dia de tot el que ha anat succeint fins ara.

Personalment, crec que aquest article crida molt la atenció dels lectors només pel fet de que parli sobre la vida i el descobriment d’aigua líquida en un altre planeta que no sigui la Terra. És una gran notícia ja que no tots els dies podem dir que hi ha vida en altres planetes, tot i que els científics no ho han pogut confirmar.

Maria Mei Bellsolà  1r BATX E

L'ELA, una malaltia encara incurable

 

  

Esclerosis lateral amiotrófica (ELA ó ALS por sus sigles en inglés) és un article escrit el 18 de Novembre de 2006 per estudiants de l’especialitat de Fisioteràpia i rehabilitació de l’institut de la Clínica Ricardo Palma de Lima- Perú. Aquest article es troba en la pàgina web: http://www.efisioterapia.net/

L’article ens informa sobre la malaltia de l’ELA, una malaltia molt estranya pels metges ja que no es produeix per una causa concreta i no té solució. Al pacient que pateix d’ella se li van morint les neurones motores superiors (que son les que es troben a la part superior del cervell), i les inferiors ( que es troben en el tronc cerebral i la medul·la espinal). Si les neurones motores superiors moren, els músculs no fan moviments uniformes, això crea que el malalt tingui sacsejades, espasmes, rampes... i que les inferiors (les quals són les responsables d’enviar senyals de “funcionar” als músculs i que controlen els músculs encarregats de parlar, deglutir i de les expressions facials) morin, involucra crear una paralització total en tot el cos e incapacita al malalt de la capacitat de moure’s, parlar o deglutir. Com amb l’ELA les dues moren, al principi es pateixen les rampes i sacsejades però desprès el cos és incapaç de fer qualsevol moviment. N’hi ha 3 tipus d’ELA però per a cap existeix cura, tots el que la pateixen no sobreviuen. 

La veritat és que m'ha semblat que aquest article donava força informació sobre aquesta malaltia i ho explica amb un vocabulari poc científic, la qual cosa està bé per tal de que qualsevol persona que el llegeix el pugui entendre sense cap problema. A més a més toca molts temes de l'ELA i això està bé perquè qualsevol que estigui interesat en ella pot trobar tota mena de resposta a les preguntes que tingui. 

Carolina Olleta Moreno 

1r Batxillerat E

Tres pares, un nadó

"World's first baby born with new 3 parent technique", article tret de la revista New scientist el dimarts 27 de setembre i escrit per Jessica Hamzelou.

El naixement del primer nadó del món engendrat mitjançant una tècnica de reproducció assistida que empra ADN de tres pares diferents s'ha fet realitat. El petit té cinc mesos i porta l'ADN del seu pare i de la seva mare més una petita quantitat de codi genètic d'una donant. La mare del nen porta els gens per a la síndrome de Leigh, una malaltia mortal que afecta el sistema nerviós en desenvolupament. Els gens d’aquesta malaltia resideixen en l'ADN dels mitocòndris. Aquesta petita porció d’ADN és independent de la majoria del nostre ADN, que es troba en el nucli de les cèl·lules. Hi ha diversos mètodes per intentar evitar les malalties mitocondrials però el que ha estat aprovat, de moment només al Regne Unit, s’anomena transferència pronuclear. Tot i això, aquest mètode no era adient per aquesta parella musulmana ja que suposa la destrucció de dos embrions. Per això,  el mètode que van fer servir es una mica diferent del Regne Unit però de moment no ha estat legalitzat en cap país. Consisteix en treure el nucli d'un dels òvuls de la mare i inserir-lo en l'òvul, amb el nucli prèviament retirat, de la donant. L’òvul resultant, amb l'ADN nuclear de la mare i l'ADN mitocondrial d'un a donant, es fertilitza amb l'esperma del pare. El resultat ha estat que menys de l’1 per cent dels mitocondris del nen són portadors de la mutació que causa la malaltia i en tractar-se de nivells tan baixos, el nadó ha nascut sa. Tot i això, els metges hauran de supervisar el nen per tal d’assegurar que els nivells de mitocondris afectats es mantenen baixos.

Aquest article escrit per Jessica Hamzelou m’ha semblat molt interessant ja que és una gran notícia per a la ciència i per a les persones ja que amb aquests mètodes es podrien reduir els casos de malalties mitocondrials. Pel que fa a la valoració de l’article, trobo que tot i que hi ha alguns conceptes força especialitzats, és molt entenedor i no deixa de banda el caire científic divulgatiu per tal de que estigui a l’abast de tot aquell amb un mínim coneixement de biologia. He de reconèixer que m’han sigut molt útils alguns conceptes de genètica treballats  el curs anterior. A més a més, l’article va acompanyat d’ un vídeo que explica i il·lustra el mètode que es va dur a terme per evitar que el nadó heretés la malaltia mitocondrial de la seva mare. Aquest complement audiovisual crec que ajuda força a comprendre millor tot l’article.  Finalment, he escollit aquest article perquè encara que aquests mètodes de fecundació són sovint motiu de polèmica, crec que cal remarcar que permeten als pares amb mutacions genètiques rares tenir nadons sans i, per tant, salven vides.

Anna Oliveras Tous, 1r E