Un planeta realment habitable?

UN PLANETA REALMENT HABITABLE?

Títol: Troben un planeta habitable, però es trigaria 75.000 anys en arribar.

Autor: Grup anomenat “SOCIEDAD”.

Font: (Internet) Notícies científiques d’actualitat.

Enllaç: http://www.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/4332768/descubierto-planeta-nuevo-habitable-se-tardaria-75000-anos-llegar/

Un equip internacional d'astrònoms ha descobert un planeta orbitant al voltant de l'estrella més propera a la Terra. Es tracta d'un món rocós que té una temperatura idònia que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície.

El món ha estat batejat com 'Próxima b' i podria ser el més proper que pot albergar vida fora del Sistema Solar. El planeta orbita cada 11 dies al voltant de 'Próxima Centauri', un estel vermell nana que és la més propera a la Terra, a part del Sol. Aquesta estrella de la constel·lació de Centaurus es troba prop d'un parell d'estrelles, molt més brillants, però no pot ser vista a simple vista.

Ara, astrònoms de l'European Southern Observatory (ESO) han assegurat que pròxima b serà un"blanc perfecte" per a la recerca d'evidència de vida en altres llocs de l'Univers. De moment, es descarta viatjar a aquell planeta ja que es trigaria 75.000 anys en arribar-hi. No obstant això, i tot i que ha confirmat que aquest món "sí és habitable", no es tractaria de lavida tal com es coneix a la Terra.

Penso que aquest article te una elevada qualitat tant des del punt de vista de continguts com formal, ja que aquests tipus de noticies no són només dirigides als científics, són d’interès comú i, per tant, utilitzen un llenguatge molt col·loquial per a que tot tipus de lector sigui apte per a llegir i entendre l’article.

Crec que aquesta notícia te molts punts forts perquè la informació que dona es innovadora i tracta sobre un tema que s’ha buscat durant molt de temps: Vida i aigua a altres planetes. En aquest article hi ha un punt bastant feble: les qüestions i l’elevada quantitat d’interrogants que crea. Després de saber que hi pot haver vida, aigua i una temperatura adient per a la vida en un altre planteta, un no es pot deixar de preguntar-se si algun dia podrem emigrar a Próxima b, si es podrà viure realment en aquell planeta, si existeix vida mes enllà del planeta Terra, etc.

Albert Mata Idáñez

A LA RECERCA D’UNA FUTURA LLAR

Títol: Hallan un planeta que puede ser habitable muy cerca de la Tierra

Autora: Judith de Jorge Gama

Data: 26 d’Agost del 2016 a les 12:55

Font: ABC Ciencia

Enllaç: http://www.abc.es/ciencia/abci-proxima-hallan-planeta-puede-habitable-cerca-tierra-201608241853_noticia.html

Resum: Un equip internacional d’astrònoms, liderat por el català Guillem Anglada-Escudé, va anunciar el descobriment d’un planeta potencialment habitable a l’òrbita de l’estrella Pròxima Centauri, la més propera al Sistema Solar, a poc més de quatre anys llum. La distancia pot semblar insuperable, però en realitat és formidablement més curta que la que ens separa de la majoria dels candidats a acollir-nos, el que podria convertir aquell planeta en un dels principals candidats per fer-hi un viatge interestel·lar. A més, el Pròxima b, com ha sigut batejat, té unes característiques prometedores: és provablement rocós i es troba a una regió al voltant d’una estrella que li permetria contenir aigua.

Encara no es coneix si té una atmosfera, part essencial per la vida. Però, d’existir, podria estar evaporant-se lentament o tenir una composició química diferent a la de la terra. Par això, les condicions en la superfície del Pròxima b, però, es poden veure fortament afectades pels raigs X i la radicació ultra violeta procedent de l’estrella.

El més apassionant de la història és la possibilitat, per la proximitat, d’arribar-hi en un futur.

Opinió: Aquest article m’ha interessat molt. Té un títol molt senzill però el contingut era el que realment m’interessava. Crec que en general està molt bé, té bastanta informació (tenint en compte que no se’n sap gaire més), el llenguatge no és científic cosa que, juntament amb la claredat de les explicacions, el fa molt fàcil d’entendre, està ben estructurat i conté una mica de representació gràfica.

Per altre banda, el títol és una mica pobre i he trobat en falta més imatges i vídeos, però és comprensible a causa de lo recent que és aquest descobriment. 

Animo a qualsevol persona que estigui mínimament interessada en l’astronomia a llegir-se’l ja que crec que és un tema que ens pot interessar a tots.

Tomàs Coll Juncosa

1r de Batxillerat E

EL METEORIT GANCEDO: 30 TONES D'INFORMACIÓ PER ESTUDIAR

Laia Tarongí Ruz, 1r de Batxillerat C

Fotografia del meteorit Gancedo

(http://www.ruta0.com/Gancedo/fotos/meteorito-el-chaco-37-toneladas-11758.htm)

1. <<Encontrado el segundo meteorito más grande del mundo en el norte de Argentina>>. Article extret del diari El País, publicat el dimarts 20 de septembre del 2016 a l'apartat de ciència i escrit per Cristian Gallegos. (Link de l'article: http://elpais.com/elpais/2016/09/19/ciencia/1474302626_364668.html)

2. Un equip d’investigadors descobreix el segon meteorit més gran del món. La troballa d'aquest sòlid celeste va tenir lloc en una zona anomenada Campo del Cielo situada a la província del Chaco del nord d’Argentina. Aquesta àrea rep el seu nom en honor a la trentena de cràters que s'hi troben causats per la fragmentació d'un asteroide que va impactar contra l’atmosfera terrestre fa 4.000 anys.

                                    

El Gancedo (nom amb el que ha estat batejat el meteorit en referència al municipi on va ser trobat), després d'una difícil extracció ha deixat bocabadat al grup d'investigadors amb un pes de 30 tones que el situa per darrera del meteorit Hoba de Namíbia trobat el 1920. Tot i això, Mario Vesconi, el president de l'associació encarregada, argumenta que la suma de la massa de meteorits que van caure a terra argentí supera la massa del de Namíbia.

Així doncs, aquest siderit format de ferro i níquel ha estat traslladat a la reserva natural de la zona per a la seva exhibició. Mentrestant, la investigació continua al cràter d'on va ser extret ja que els meteorits contenen els materials amb els que es va formar el sistema solar i, per tant, ens poden aportar molta informació sobre la conformació d'aquest sistema.

3. Aquest article escrit per Cristian Gallegos exposa la informació sobre el descobriment anteriorment comentat d'una forma extremadament organitzada, clara, entenedora i sintètica, però transmetent alhora un punt d'entusiasme en quant a possibles futurs descobriments sobre la conformació del sistema solar que es puguin dur a terme gràcies al Gancedo. Per tot això, valoro molt positivament aquest article destacant com a punt fort la capacitat de l'escriptor d'aportar la informació justa i necessària per a clarificar els punts primordials a un lector completament desconeixedor del tema (com en el meu cas). I és precisament per això que he decidit comentar aquest article, perquè sense saber res del tema m'ha aconseguit captivar i despertar intriga sobre el món de l'astronomia.

"¡Viaje a lo inexplorado!"

Recreació de la superfície de Próxima B

Títol original: "Una misión para buscar extraterrestres en la estrella más cercana a la Tierra"
Autor: Nuño Dominguez
Data: 1 octubre 2016
Font: El País
Enllaç: http://elpais.com/elpais/2016/09/29/ciencia/1475176650_120772.html

Desde fa un temps els humans ens hem qüestionat la mateixa pregunta moltes vegades: estem sols? Hi ha vida intel·ligent més enllà de la Terra? Com serà? I, si és així, arribarem a conèixer-la?
De mica en mica, l'astronomia ha anat descobrint nous planetes propers a la nostre Sistema Solar, però, es clar, un dels objectius és que hi hagi planetes que compleixin els requisits per poder ser habitables com la Terra. L'última troballa va ser el passat agost a l'Observatori Astral Europeu (ESO) a EUA, on l'equip de Pete Worden, astrònom d'Ames de la NASA, ha revelat que aquest nou planet, bautitzat com Pròxima B, presenta una massa similar a la Terra i que orbita en una zona potencialment habitable. Aquest descobriment suposa un salt gegant, ja que, fins ara només sabíem l'existència d'una altre planeta semblant a la Terra: el Kepler-452b. Actualment, Pete Worden està treballant en la primera missió espacial fins a Pròxima B. La construcció d'un coet és la única via per arribar-hi. Per ara, aquest projecte compte amb 30 expert que estudien com construir la nau interestel·lar, l'Starchip, que tindrà com a fi arribar a on es troba aquest planeta. També compte amb un potent programa encarregat de la búsqueda extraterrestre o SETI. Pete Worden estima que la missió es finalitzarà d'aquí a 30 anys i tindrà un cost de 100.000 milions de dòlars.

Opinió personal:
Aquest article de caràcter científic divulgatiu, ens desmostra una vegada més que, probablament, no siguem els únics en l'unvers. Tal i com he trobat l'article, puc assegurar que detallava els requisits que es necessiten perquè Pròxima B sigui habitable i perquè la missió es pugui duur a terme. La informació està contrastada per testimonis propers al tema, com ara l'astrofísic ja esmentat, Pete Worden. El llenguatge amb el qual s'escriu era clar i concís i no presentava problemes a l'hora de llegir-los.
Personalment, penso que aquestes missions relacionades amb el descobriment fora de la Terra poden arribar a ser, no només interessants i didàctics, sinó també importants  per si un dia la Terra es veu al mig de l'extinció (el més probable sigui que només un quants poguin salvar-se). El que em preocupa té relació amb el cost de la missió que considero que tants diners es podrien destinar a salvar primer al nostre planeta i després a descobrir-ne d'altres.

Elizabeth Alcántara

1er Batx A

Estem sols a la Galaxia?

Títol: ESTEM SOLS A LA GALAXIA?
Autor: NUÑO DOMÍNGUEZ
Data: 12 SEP 2016
Font: ELPAÍS
Enllaç de l' article:  http://elpais.com/elpais/2016/09/12/ciencia/1473699626_664933.html

Un dels misteri més grans sobre la nostra galaxia, La Via Làctes, és per què estem tant sols. Gràcies a un estudi de l'Institut Tecnològic de California (Caltech), afirma que la Via Làcte té poques companyes perque desapareixen a causa de les supernoves, explosions termonuclears que genera una estrella quan mor. Aqueste explosions generen vents que desmembrent moltes de les petites galaxies que estàn en els límits de la Via Làctea. Aqusta afirmació l'han pogut trobar a través d'una simulació que consistia a recrear el naixement i evolució de la nostra galaxia, això ho han pogunt fer a l' ajuntar pols i gas que feia miles de milions d'any que s'havia juntat gràcies a la gravetat. Per realitzar aquest experiment han fet falta més de 2.000 ordinadors i més de 700.000 hores de computació. L'equip d'astronoms de Caltech, pretén anar un pas més enllà i recontruir una altra Via Làctea de la forma més acuarada possible, per descobrir quantes galaxies petites queden vives en l'enorme Via Làctea.

He escollit aquest article perque crec que aporta nova informació sobre per què després de tants anys enviant satèl·lits a l'espai mai hem aconseguit descobrir perque al voltatnt de la nostra galaxia no hi havia d'altres. Per tant, crec que això fa que ens preguntem d'una manera o un altre si de veritat hi ha més vida allà fora. 

CARLA NAVARRO GARCIA 

1r de Batxillerat D

La missió "Rosseta" ja és història

                                    LA MISSIÓ "ROSSETA" FINALITZA EXITOSAMENT LA SEVA AVENTURA ESPACIAL

        La missió "Rosseta" ja és històra. El dia 30 de setembre la sonda es va autodestruir després d'aterritzar al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, fet que concluía la missió amb èxit ja que aquest era l'objectiu. La sonda portava 12 anys a l'espai, i ha estat gràcies al ambiciós projecte de la ESA junt amb alguna aportació de la NASA. La missió, qualificada de "excelentment planificada i executada" segons membres de la NASA, tenia com a objectiu analizar aquest cometa, ja que aquests donen molta informació sobre l'origen i l' evolució del Sistema Solar. Això és degut a que els cometes són uns dipòsits de material primitiu del Sistema Solar. 

A les 13:19, la sonda va descendre controladament en uns lòbuls del cometa on hi ha pous actius de 100 metres de diàmetre i més de 60 de profunditat. La càmara d'alta resolució OSIRIS ( incorporada a la sonda), ha pogut captar material fotogràfic d'alt potencial científic. Aquest, serà estudiat minuciosament  durant les pròximes dècades. La missió ha estat molt ambiciosa des d'un principi i s'ha vist recompensada per l'èxit.

Sota el meu punt de vista, considero que aquesta missió és un autèntic avenç a nivell astronòmic. El material fotografiat ens permetrà conèixer més a fons el nostre Sistema Solar. A més a més, crec que l'èxit d'aquesta missió, pot motivar a les agències espacials a llançar nous projectes atrevits que ens permetin descobrir informacions sobre el Sistema Solar, del qual en sabem relativament poc.

El mòdul "Philae" de la missió "Rosseta", a poca distància del cometa
 67P/Churyumov-Gerasimenko.

                                                                                                                    

                                                                                                     Joan Coloma

                                                                                                     1r BATX B

La nostre galaxia en una fotografia!

- El títol original de l'article és: L'Agència Espacial Europea obté la primera imatge sencera de la Vía Làctia.

-L'article va ser redactat per Nuño Domínguez i publicat el 14 de setembre de 2016 al diari El País.

Resum:

Aquesta imatge és el primer lliurament del mapa més gran que la humanitat elaborarà en molt de temps. Ha estat capturada per la missió espacial Gaia (La missió consisteix en llençar un satel·lit a l'espai per poder fer un catàleg en 3d d'aproximadament 1000 milions d'estrelles.) i retrata la Via Làctia, la galàxia que habitem, tota sencera. La imatge comprèn més de 1.000 milions d'estels. A la part inferior, a la dreta, destaquen els dos núvols de Magalhães. Les bandes que s'observen en algunes zones són parts que la missió Gaia encara no ha cartografiat. Llançat el 2013, aquest telescopi va equipat amb l'equip fotogràfic de més resolució que s'ha enviat mai a l'espai.

Opinió personal:

 Jo crec que graciès a aquestes missions i a aquestes fotografíes podem conèixer millor el món on vivim. I també ens poden ajudar a comprendre millor l'univers i a respondre preguntes sobre la nostre galàxia.

Enllaç: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/14/ciencia/1473851022_513794.html

Alex Riera 1rBatxillerat D

OBJECTIU ASSOLIT!

  I                                      Imatge presa per Rosetta del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko.



    " Rosetta cumple su misión tras estrellarse contra el cometa " 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Rosetta-cumple-su-mision-tras-estrellarse-contra-el-cometa    

 - Publicat per sinc ( servei informació notícies científiques ) el 30 de Setembre 2016 -

 RESUM:

El 2 de març de 2004 es va iniciar una missió amb l'objectiu d' arribar al cometa  67P/Txuriúmov-Herassimenko. Ahir dia 30 de setemebre de 2016 va arribar finalment al seu destí després de recórrer més de 8000milions de km. Durant aquest període hi han hagut bastantes dificultats, però tot i així ha aconseguit l' obectiu . Lúltima maniobra que va enfectuar Rosetta va ser   la nit del 28 al 29 de setembre quan estava a només 19km del cometa. El període d'aterratge ha permès pendre dades de diferents ítems i imatges en alta resolució que seràn molt útils tant per els actuals científics com per a les següents generacions. Els experts asseguren que han aconseguit l'objectiu de transportar tot un laboratori a un cometa per estudiar la seva evolució al llarg del temps. 

Durant el període de temps de 12 anys s'han recollit infinitat de dades com per exemple la seva forma, deconeguda fins a juliol de 2014, i la seva formació que es creu que és resultat de dos lóbuls units durant una colisió durant els primers moments del sistema solar. Alhora també s'han detectat nombroses substàncies que també es poden reconèixer a la terra com per exemple glicia ( aminoàcid fundamental per l' ADN )  

OPINIÓ PERSONAL+ ANÀLISI 

     Sens dubte aquest ha estat un gran avanç per la ciència i estic convencut que això marcarà un abans i un després en el que a coneixements i descobriments es refereix. Ara falta, com asseguren els científics, una anàlisi acurada i exhausitva del munt de dades que han recopilat. Amb aquest esdeveniment que serà història podrem afilar més prim sobre on venim i perquè estem aquí. 

En definitiva aquest articla m'ha agradat molt , però més que agradar m' ha fascinat i m' ha deixat sobtat perquè fins ara no tenia massa idea del tema, és a dir, savia de l' existència de la sonda però molt per sobre i gràcies a aquest article he ampliat els meus coneixements del tema. 

Per us acabar afegeixo una última foto del cometa: 

                                                                                                 Xavi Gastón 1r BATXILLERAT D