ON ENS PORTA L'ADN?

Títol de l'article: Nace un bebé con la nueva técnica de "tres padres genéticos"

Autor: Javier Salas

Data: 28 set. 2016

Font: Diari "El País" http://elpais.com/elpais/2016/09/27/ciencia/1474989059_678680.html

Aquesta notícia ens parla d'un bebè que ha nascut amb l'ADN de tres persones diferents sense destruir cap embrió.

La finalitat d'això era impedir que el bebè nasqués amb una malaltia genètica que havia matat els seus dos germans grans, la síndrome de Leigh. Aquesta síndrome afecta al sistema nerviós i en la majoria dels casos causa la mort. Com que els gens d'aquesta malaltia estaven presents en la mare, la parella va optar per aquesta nova tècnica de fecundació.

La tècnica combina l'ADN dels dos progenitors amb el mitocondri d'una donant d'òvul. 

Només el 0,18% de l'ADN de la donant passa a l'embrió i, tot i que sí que es transmet a generacions posteriors, no afecta a les característiques de l'individu.

Aquest procés funciona de la següent manera. Es fertilitzen dos òvuls (un de la mare i un altre de la donant) amb espermatozoides del pare. Després es retira el nucli dels dos embrions resultants i només es conserva el creat pels pares. Aquest nucli s'introdueix a l'embrió de la donant (havent extret prèviament el nucli d’aquest). Finalment l'embrió resultant es col·loca a l'úter de la mare.

Però en aquest cas, la parella musulmana no volia destruir embrions per les seves creences religioses. Per tant, l'equip mèdic va recórrer a una altra tècnica. Primer van extreure el nucli d'un òvul de la mare i el van introduir en un òvul de la donant al qual prèviament se li havia retirat el nucli. L'òvul resultant es fertilitza amb espermatozoides del pare i s'insereix a l'úter de la mare per tal que es desenvolupi.

Ja existia un cas d'una nena als Estats Units amb tres pares genètics, però en aquest cas es varen destruir embrions.

Aquesta notícia ens causa sentiments contraris. Per una banda s'ha superat la barrera de les malalties genètiques. De moment aquesta tècnica és la única manera que una mare portadora d'una malaltia genàtica pugui tenir un fill sa. Tot i això, aquesta mena de fecundació no és aprovada a tots els països. Òbviament això és degut a que alguns països tenen una ètica diferents s'uns altres. És a dir, per a un país modificar genèticament els fills els pot semblar ètic, però per a un alre no.
La difusió d'aquesta notícia crea molts dubtes; tal com assenyala Dusko Ilik, no sabem si és la primera vegada que es realitza aquesta tècnica i tampoc si podria haver-hi hagut altres intents i només s'informa d'aquest perquè és el que ha sortit bé.
Per altra banda, a part de tots els dubtes que ens pugui causar, és un avanç, ja que moltes mares podran assegurar-se que el seu fill neixi sa. Però és això el que es vol? Sembla com si s'intentés que la societat sigui perfecte; sense cap malaltia, cap defecte genètic. Potser s'haurien d'establir límits en aquest tipus d'operacions ja que no sabem fins on ens pot portar.


Elisabet Condal, 1r D

Ingestió de mercuri a través dels grans depredadors marins

El mercuri s'acumula en els grans depredadors de la cadena alimentària com la tonyina.
(National Geographic: nationalgeographic.es)

"El mercurio acumulado en los grandes peces puede afectar al desarrollo neurológico de los niños". Article de La Vanguardia a l'apartat de ciència (Planeta Tierra), del dia 14/09/2016 (Barcelona) i escrit per Elsa Velasco.Científics de tot el món han expressat la seva preocupació pels alts nivells de mercuri en la nostra alimentació, que pot provocar un mal desenvolupament del sistema nerviós dels infants.Article

"El mercuri és molt tòxic per les cèl·lules mare del cervell". Per això el principal risc està en la ingestió d'aquest metall pesant per part de les dones embarassades i els nens més petits. Pot arribar a provocar retard mental, disminució del quoficient intel·lectual, etc.
Aquest metall prové de la crema de combustibles fòssils en les indústries. El mercuri acaba als oceans, s'incorpora a les cadenes alimentàries, i finalment s'acumula als nivells més elevats (grans peixos i mamífers marins). Espanya és un dels països amb més exposició al mercuri, ja que n'hi ha una alta concentració en el Mar Meditarrani. Les causes de la gran acumulació es desconeixen.
No obstant, el peix conté àcids grassos imprescindibles per al desenvolupament del sistema nerviós dels fetus, així com per la prevenció de malalties cardiovasculars. La solució, per tant, seria el consum moderat de peix dels nivells inferiors de les cadenes tròfiques, ja que cal evitar els peixos més contaminats, com la tonyina, el peix espasa o el bacallà.

El que aquest article vol expressar és la problemàtica del metall pesant en la nostra alimentació. L'article, a més d'informar-nos, pretén que prenguem conciència de la situació, així com prevenir-nos. Per una banda, ens mostra que la contaminació per part de l'ésser humà cada vegada és més intensa i que ens perjudica directament a nosaltres i a totes les espècies de la Terra. Cal reduir de totes les formes possibles aquest primer problema. Per altra banda, la informació que ens proporciona és útil per a la prevenció de malalties i ens precauciona del consum que hem de fer del peix. És un bon article; el text és clar i el vocabulari correcte, tot i que està un mica desestructurat: parla de molts temes sense un enllaç que els relacioni. No obstant, penso que la temàtica principal és interessant al mateix temps que preocupant. Crec que d'una vegada per totes cal fer un canvi dràstic en la nostra manera de viure per intentar fer marxa enrere, o com a mínim frenar, no només la contaminació dels mars sinó l'escalfament global i el canvi climàtic.

Alegria Barba, 1r de Batxillerat E