FRÀGIL, NO TOCAR!

Dades

-Títol: “Relacionan la percepción táctil con las dificultades de interrelación social”

-Autor: Social Cognitive and Affective Neuroscience i Universidad de Gante

-Web: Investigación y ciencia 

http://www.investigacionyciencia.es/noticias/relacionan-la-percepcin-tctil-con-las-dificultades-de-interrelacin-social-14536

-Data: 21/09/2016

Resum

L’article tracta dels estudis i investigacions sobre la possible relació entre el sentit del tacte i les dificultats d’interacció social de persones amb autisme. Es parteix de la hipòtesi que les persones amb TEA capten i processen les sensacions tàctils que provenen d’altres éssers humans de diferent manera a com ho fan persones no afectades per aquest trastorn psicològic. Això podria explicar per què els autistes es senten angoixats en llocs amb molta gent, alguns són més insensibles al dolor i no els agrada el contacte físic amb d’altres. Per comprovar aquesta hipòtesi els investigadors van elaborar un experiment en el qual, a través de l’aplicació de diversos estímuls tàctils externs i de diferent intensitat i, mentre el subjecte era sotmès a un encefalograma, observaven la reacció tant dels individus afectats amb el trastorn de l’espectre autista com la d’aquells que no ho estaven. Els resultats d’aquestes proves científiques semblen indicar que el cervell de l’autista triga més a reaccionar davant la comprensió dels estímuls tàctils exteriors que un cervell no afectat; també semblen indicar que hi ha una correspondència entre el grau d’autisme i el grau de dificultat d’interacció social. Com a conclusió final, aquests experiments i els seus resultats tenen com a objectiu millorar el tractament d’aquests pacients, en especial nens i joves.

Opinió

És un article científic divulgatiu general, amb un llenguatge senzill i entenedor. Està ben estructurat però, tot i això, no profunditza gaire en el tema ni explica detalladament com es realitzen els experiments. No planteja les dificultats sorgides en la investigació, la qual cosa fa que l’article, des d’un punt de vista científic, no sigui rigorós. 

Sara Grau Fernández

1r Batx E

FILLA DE TRES PARES BIOLÒGICS

L'article es diu: Nace un bebè con la nueva técnica de "tres padres genéticos" (http://elpais.com/elpais/2016/09/27/ciencia/1474989059_678680.html) i va ser escrit el 28 de Setembre per un periodista del diari "El País" anomenat Javier Salas. Per completar els meus coneixements sobre el tema, ja que l'article del País no era massa concret ni científic, també vaig recórrer a l'article: EXCLUSIVE: World's first baby born with new "3 parent" technique(https://www.newscientist.com/article/2107219-exclusive-worlds-first-baby-born-with-new-3-parent-technique/)de la revista New Scientist, aquest va ser publicat per Jessica Hamzelou el 27 de setembre de 2016.

La notícia tracta sobre el naixement del primer bebè, que ara ja té cinc mesos, mitjançant la tècn

L'ELA, una malaltia encara incurable

 

  

Esclerosis lateral amiotrófica (ELA ó ALS por sus sigles en inglés) és un article escrit el 18 de Novembre de 2006 per estudiants de l’especialitat de Fisioteràpia i rehabilitació de l’institut de la Clínica Ricardo Palma de Lima- Perú. Aquest article es troba en la pàgina web: http://www.efisioterapia.net/

L’article ens informa sobre la malaltia de l’ELA, una malaltia molt estranya pels metges ja que no es produeix per una causa concreta i no té solució. Al pacient que pateix d’ella se li van morint les neurones motores superiors (que son les que es troben a la part superior del cervell), i les inferiors ( que es troben en el tronc cerebral i la medul·la espinal). Si les neurones motores superiors moren, els músculs no fan moviments uniformes, això crea que el malalt tingui sacsejades, espasmes, rampes... i que les inferiors (les quals són les responsables d’enviar senyals de “funcionar” als músculs i que controlen els músculs encarregats de parlar, deglutir i de les expressions facials) morin, involucra crear una paralització total en tot el cos e incapacita al malalt de la capacitat de moure’s, parlar o deglutir. Com amb l’ELA les dues moren, al principi es pateixen les rampes i sacsejades però desprès el cos és incapaç de fer qualsevol moviment. N’hi ha 3 tipus d’ELA però per a cap existeix cura, tots el que la pateixen no sobreviuen. 

La veritat és que m'ha semblat que aquest article donava força informació sobre aquesta malaltia i ho explica amb un vocabulari poc científic, la qual cosa està bé per tal de que qualsevol persona que el llegeix el pugui entendre sense cap problema. A més a més toca molts temes de l'ELA i això està bé perquè qualsevol que estigui interesat en ella pot trobar tota mena de resposta a les preguntes que tingui. 

Carolina Olleta Moreno 

1r Batxillerat E

Un nen amb dues mares i un pare genètic?

Dades

El títol original de l' article és "World's first baby born with new "3 parent" technique i va ser escrit per la reportera sobre notícies a l' àmbit de la biomedicina anomenada Jessica Hamzelou. La notícia va ser publicada  per la revista científica "New Scientist" el 27 de setembre del 2016.

Link: https://www.newscientist.com/article/2107219-exclusive-worlds-first-baby-born-with-new-3-parent-technique/

https://www.youtube.com/watch?v=IgX6p3n5xtw

Resum de l' article

L’equip d’ investigadors mèdics d’ en John Zang al “New Hope Fertility Center”, a Nova York han fet possible que una família tingués un nadó i que aquest no patís el síndrome de Leigh, una malaltia que estava als gens de la mare i que afecta al sistema nerviós de la persona que ho pateix (és un desordre neurodegeneratiu).

La major part de l’ ADN que conté informació sobre aquesta malaltia es troba dintre dels mitocondris de la mare i, tot i que ella no pateixi aquesta malaltia, dos fills seus van morir per culpa d’ aquesta. L’ equip d’ investigadors d’ en John Zang ha aconseguit substituir els mitocondris portadors de la malaltia per uns sans extrets d’ un òvul d’ una donant (de tal manera que el nen té l’ ADN de l’ esperma del pare, del nucli de l’ òvul de la mare i dels mitocondris de l’ òvul de la donant. Quan van veure que això era possible van anar cap a Mèxic a dur a terme aquest procés (ja que legalment, als Estats Units o es pot fer).

Tot i que van haver de fer-ho cinc cops al final van poder posar l’ òvul a l’ úter de la mare i ara el nen té cinc mesos i està sa.

http://www.serasmama.com/tipos-de-fecundacion-vitro.html

Anàlisi de l' article

Tant el vídeo com l' article estan bastant bé ja que explica de manera bastant divulgativa una cosa que té una complexitat relativament elevada. Com a punt feble igual crec que li faria falta una mica d' informació més específica pero el fet de fer-lo divulgatiu facilita el fet de que més gent se'n assabenti d' aquesta notícia. Si ho relacionem amb el que hem après a l' escola podem apendre que tot l' ADN humà no està només al nucli sinó que els mitocondris tenen un ADN propi i aquest influeix en el que serà el nostre fenotip. També trenca la creença establerta on algú només pot tenir gens d un home i d' una dona. Personalment la notícia m' ha agradat com plantejava el tema (ja que era clar i breu) i crec que  potser en el futur això servirà per tractar altres malalties genètiques i així fer un altre passa en el món de la ciència.

Román de Miguel Tutusaus

1r de Batx. C