Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna de Júpiter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna de Júpiter. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Aigua? A on?

Dades:




Fotografia d'Europa - NASA

El dilluns 26 d’octubre la NASA va anunciar que havia detectat a Europa, una de les quatre llunes de Júpiter, guèisers. El que han explicat els científics es que el que van veure a través de les imatges que el telescopi especial Hubble va fer eren masses d’aigua a la superfície congelada d’Europa, i, que gràcies a aquest descobriment, es creu que a Europa existeix un gran mar subterrani, tot i que fins el 2018 no es podrà confirmar aquesta hipòtesi ja que s’ha d’esperar a que sigui llençat el següent telescopi especial James Webb. De totes maneres, hi ha altres proves que indiquen que podria haver un mar subterrani a la lluna de Júpiter: el 2013 ja s’havien detectat oxigen i les masses d’aigua. També s’han detectat senyals geofísiques i fractures que connecten a la superfície de la lluna amb l’oceà. Amb aquesta hipòtesi sobre la existència d’aigua líquida i la seva activitat s’afirma que les possibilitats de trobar vida en aquest satèl•lit han augmentat. A més, un altre aspecte que converteix a Europa un planeta amb vida és que l’aigua subterrània està en contacte amb la cap de roca que hi ha a sota de l’oceà. La interacció química entre la roca i l’aigua líquida pot proporcionar elements que serveixen per a la vida, com ara l’oxigen, el carboni, hidrogen, etc.

L’article està ben escrit i està adreçat per a qualsevol persona que tingui curiositat per saber i entendre el últims descobriments de la NASA. El vocabulari que s’usa és científic fins al punt que tots els lectors ho entenguin, cosa que és un punt a favor per anunciar el missatge que la NASA vol transmetre. A més la notícia no només es limita a explicar el descobriment del passat dilluns, sinó que ens mostra totes les proves i les hipòtesis que la NASA a fet fins ara sobre Europa, una cosa que ens permet estar al dia de tot el que ha anat succeint fins ara.

Personalment, crec que aquest article crida molt la atenció dels lectors només pel fet de que parli sobre la vida i el descobriment d’aigua líquida en un altre planeta que no sigui la Terra. És una gran notícia ja que no tots els dies podem dir que hi ha vida en altres planetes, tot i que els científics no ho han pogut confirmar.



Maria Mei Bellsolà  1r BATX E



dissabte, 1 d’octubre del 2016

Aigua a la vista!

“La NASA detecta géiseres en Europa, una luna de Júpiter” per Teresa Guerrero. Article tret de El Mundo el 26 de setembre de 2016, de l’apartat de ciència.

Pol Sud d'Europa on s'han trobat els gèisers
La NASA va informar el dilluns 26 la descoberta d’unes plomes, o masses de vapor d’aigua, emergint de la superfície d’Europa, un dels satèl·lits de Júpiter, convertint-se així en el punt de mira del Sistema Solar ja que podria contenir-hi vida. Aquests guèisers podrien determinar sense necessitat de fer perforacions a la superfície d’Europa si existeix el gran oceà subterrani que creuen que amaga. Si es confirma aquesta dada, Europa seria la segona lluna que té plomes de vapor d’aigua, ja que l’any 2005 se’n van trobar a Encèlad, una lluna de Saturn.

Aquest descobriment s’ha pogut fer gràcies a un telescopi espacial anomenat Hubbe durant una campanya d’observació; segons els experts han determinat, calculen que aquestes plomes de vapor podrien ser d’uns 200 quilòmetres. Per confirmar-ne l’existència, però, caldrà esperar al 2018 a l’espera de que sigui llançat el telescopi espacial successor de Hubbe: el James Webb.
L’existència d’aquestes plomes però s’havien descobert el 2013, quan el Hubbe va descobrir oxigen i senyals d’activitat de guèisers en aquesta lluna. Els científics suggereixen que Europa, es troba a -173º i que la seva superfície és gel, aigua congelada. En canvi en el seu interior l’aigua és líquida, ja que el gel suraria per menor densitat sobre de l’aigua. Si aquests estudis són correctes aquest satèl·lit galileà, albergaria un oceà més gran que l’aigua de la Terra. El que sí que s’ha demostrat és que hi ha activitat geològica, però no d’on han sortit aquests guèisers: se sap que hi ha activitat, però aquest oceà no s’ha vist realment. Respecte la possibilitat de que hi hagi vida, els experts afirmen que seria possible ja que el mar subterrani estaria en contacte directe amb la roca, on hi abundarien els principals elements per a éssers microscòpics, per la vida: carboni, hidrogen, oxigen, sofre y fòsfor.

Dilluns passat vaig veure per la televisió aquesta notícia i em va sorprendre: hi ha una nova possibilitat de que existeixin microorganismes vius molt a prop nostre, no a un planeta llunyà de l’Univers, sinó a el Sistema Solar: a Europa. El primer que vaig fer va ser relacionar-ho amb la mitologia grega. Europa raptada per Zeus, lluny de la seva terra, igual que el satèl·lit ben lluny nostre, conté aigua, igual que nosaltres. He escollit aquesta notícia per dos motius: el primer és perquè ens trobem davant d’una de les preguntes sobre l’Univers que més ens fem, estem realment sols? Som els únics en vida? Malgrat que no es demostri i que segurament, es trigarà a demostrar que és el que realment hi ha en aquest satèl·lit, estem més a prop de saber si almenys al Sistema Solar hi ha vida. Per altra banda i segon motiu,  és espectacular com sense haver trepitjat la superfície, sinó només fent càlculs, observant i detectant aquests moviments geològics, puguem saber, encara que només siguin hipòtesis, tantes coses sobre el satèl·lit i el seu mar subterrani, sobre una lluna que sorprenentment va ser descoberta fa quatre segles, el 1610, per Galileu juntament amb els quatre satèl·lits que porten el seu nom (galileans): Ió, Ganímedes, Cal·listo i Europa.  També he trobat interessant el raonament dels astrofísics per veure que és el que realment hi ha, trobo fascinant que en una lluna tant allunyada de la Terra hi pugui haver més mar que en el nostre planeta, i que aquesta aigua de la que es parla també sigui salada.

El que si que se sap segur és que Europa està en moviment i tal i com afirmava Galileu: "EPUR SI MUOVE".

Adrià Soler, 1r Batx, Secció D.


VAPOR D'AIGUA EN EUROPA, LA LLUNA DE JÚPITER

Títol: Vapor d’aigua en Europa, la lluna de Júpiter
Autor: Juan Scaliter
Data: 26/09/2016
Font: Quo, http://www.quo.es/ciencia/la-nasa-confirma-vapor-de-agua-en-europa-la-luna-de-jupiter
http://www.quo.es/design/quo/images/transpa.gif


RESUM ARTICLE:

Europa, la lluna de Júpiter, va ser descoberta per primera vegada per Galileu, fa més de quatre segles. Les coses que se saben de ella, es gràcies a la missió Galileu, entre el 1995 i 2003.
Aquest satèl·lit va revelar esquerdes a la seva superfície d’on sortia vapor d’aigua. Això vol dir que Europa està situada entre els primer llocs que pot produir vida.
Europa a l’igual que el nostre planeta, té un nucli de ferro, un mantell rocós y un oceà salat a sota la capa de gel.
Un equip de astrònoms, liderat per William Sparks, volia determinar si Europa tenia una atmosfera extensa i prima o una exosfera. L’equip va descobrir la presencia de la firma de vapor d’aigua. En 10 observacions independents al llarg de 15 mesos, el equip de Sparks va rastrejar la superfície de Europa i en tres ocasions va detectar la plomes de vapor d’aigua.
Un altre equip també ho va detectar, l’equip de Lorenz Roth, que va detectar masses de vapor d’aigua que arribaven als 160 kilòmetres d’alçada.
El problema es que els dos equips no han detectat de forma simultània las plomes, que significa que poden entre en erupció i després desaparèixer. De ser veritat Europa seria la segona lluna del sistema solar que produeix aquest tipus d’esdeveniments.




ANÀLISI ARTICLE:

He escollit aquests article ja que em fascina el món de la vida externa, si existeix o no, i com s’ha descobert.
L’article està molt ben estructurat i s’hi esmenten altres investigacions que ajuden a saber com han arribat a la conclusió de l’article. El contingut és molt extens i ajuda a entendre tot el procés que han fet.
Els ponts forts, són que t’explica de forma detallada els procés d’investigació i com van col·laborar amb altres equips per arribar a la conclusió de la investigació. Els punts febles, són que faltaria una mica de citacions de investigacions  anterior, tot i que també s’esmenten en l’article, faltarien més.


Sergi Romeu, 1B