dissabte, 1 d’octubre del 2016

Una fotografia molt "espacial"


L'Agència Espacial Europea obté la primera imatge completa de la Via Làctia”, article tret de El País el 14 de setembre de 2016, en l’apartat de Ciència i escrit per Nuño Domínguez. 
...


Via Làctia La primera fotografia completa presa pel satèl·lit 'Gaia' L article explica com s’ha pres i què forma la primera fotografia mai feta de la nostra galàxia, la Via Làctia, al complet. Més de 1.000 milions d’estrelles componen la imatge, el mapa més gran que la humanitat elaborarà en molt temps. A més, la càmera de Gaia capta núvols de gas i pols i dues de les galàxies satèl·lits de la nostra que només són visibles en el cel nocturn de l hemisferi sud, a més de 150.000 anys llum.

José Hernández, enginyer d’operacions i calibratges d’aquesta missió de l Agència Espacial Europea, explica que ‘aquesta és la primera imatge real que tenim de la Via Làctia i també la de major resolució’.

La fotografia també conté barres negres que s’observen en les parts que la càmera de Gaia, a 1,5 milions de kilòmetres de la Terra, no ha pogut cartografiar. 
Les futures missions de l AEE consistiran en la elaboració d’un mapa que es completarà l'any 2021 i que suposarà només un 1% de la galàxia. Aquest mapa serà un sondeig representatiu de la realitat que, a més, permetrà reconstruir la història completa de la Via Làctia, així com saber quantes galàxies ha absorbit des de el seu naixement, ja que cada vegada que això passa s’observen traces visibles en el moviment de les estrelles. 

He escollit aquest article per les últimes paraules que confessa José Hernández. Un mapa compost amb la millor tecnologia, una càmera enviada a milions de kilòmetres de llunyania i com a mínim 8 anys de fotografies diàries i només aconseguim una representació d'un 1%. Pensar en aquests factors ens convida a reflexionar sobre la irrellevància que suposa la vida humana en la immensitat de l’univers, cosa que a vegades, tot i mirar les estrelles i sentir-nos petits, no arribem a assumir.
Les persones passem la gran majoria del nostre temps preocupats, ja sigui per situacions familiars, pels estudis o per la feina, però gairebé mai som capaços d’aturar-nos i pensar en com en som de petits i per tant com en són d’irrellevants totes aquestes preocupacions. 

Aquest article però ha estat capaç de fer-me pensar, d'adonar-me’n, per uns segons, que potser val la pena aturar-se.



Judit Rambla, 1r Batx. Secció C

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada