Un nen amb dues mares i un pare genètic?

Dades

El títol original de l' article és "World's first baby born with new "3 parent" technique i va ser escrit per la reportera sobre notícies a l' àmbit de la biomedicina anomenada Jessica Hamzelou. La notícia va ser publicada  per la revista científica "New Scientist" el 27 de setembre del 2016.

Link: https://www.newscientist.com/article/2107219-exclusive-worlds-first-baby-born-with-new-3-parent-technique/

https://www.youtube.com/watch?v=IgX6p3n5xtw

Resum de l' article

L’equip d’ investigadors mèdics d’ en John Zang al “New Hope Fertility Center”, a Nova York han fet possible que una família tingués un nadó i que aquest no patís el síndrome de Leigh, una malaltia que estava als gens de la mare i que afecta al sistema nerviós de la persona que ho pateix (és un desordre neurodegeneratiu).

La major part de l’ ADN que conté informació sobre aquesta malaltia es troba dintre dels mitocondris de la mare i, tot i que ella no pateixi aquesta malaltia, dos fills seus van morir per culpa d’ aquesta. L’ equip d’ investigadors d’ en John Zang ha aconseguit substituir els mitocondris portadors de la malaltia per uns sans extrets d’ un òvul d’ una donant (de tal manera que el nen té l’ ADN de l’ esperma del pare, del nucli de l’ òvul de la mare i dels mitocondris de l’ òvul de la donant. Quan van veure que això era possible van anar cap a Mèxic a dur a terme aquest procés (ja que legalment, als Estats Units o es pot fer).

Tot i que van haver de fer-ho cinc cops al final van poder posar l’ òvul a l’ úter de la mare i ara el nen té cinc mesos i està sa.

http://www.serasmama.com/tipos-de-fecundacion-vitro.html

Anàlisi de l' article

Tant el vídeo com l' article estan bastant bé ja que explica de manera bastant divulgativa una cosa que té una complexitat relativament elevada. Com a punt feble igual crec que li faria falta una mica d' informació més específica pero el fet de fer-lo divulgatiu facilita el fet de que més gent se'n assabenti d' aquesta notícia. Si ho relacionem amb el que hem après a l' escola podem apendre que tot l' ADN humà no està només al nucli sinó que els mitocondris tenen un ADN propi i aquest influeix en el que serà el nostre fenotip. També trenca la creença establerta on algú només pot tenir gens d un home i d' una dona. Personalment la notícia m' ha agradat com plantejava el tema (ja que era clar i breu) i crec que  potser en el futur això servirà per tractar altres malalties genètiques i així fer un altre passa en el món de la ciència.

Román de Miguel Tutusaus

1r de Batx. C