Tres pares, un nadó

"World's first baby born with new 3 parent technique", article tret de la revista New scientist el dimarts 27 de setembre i escrit per Jessica Hamzelou.

El naixement del primer nadó del món engendrat mitjançant una tècnica de reproducció assistida que empra ADN de tres pares diferents s'ha fet realitat. El petit té cinc mesos i porta l'ADN del seu pare i de la seva mare més una petita quantitat de codi genètic d'una donant. La mare del nen porta els gens per a la síndrome de Leigh, una malaltia mortal que afecta el sistema nerviós en desenvolupament. Els gens d’aquesta malaltia resideixen en l'ADN dels mitocòndris. Aquesta petita porció d’ADN és independent de la majoria del nostre ADN, que es troba en el nucli de les cèl·lules. Hi ha diversos mètodes per intentar evitar les malalties mitocondrials però el que ha estat aprovat, de moment només al Regne Unit, s’anomena transferència pronuclear. Tot i això, aquest mètode no era adient per aquesta parella musulmana ja que suposa la destrucció de dos embrions. Per això,  el mètode que van fer servir es una mica diferent del Regne Unit però de moment no ha estat legalitzat en cap país. Consisteix en treure el nucli d'un dels òvuls de la mare i inserir-lo en l'òvul, amb el nucli prèviament retirat, de la donant. L’òvul resultant, amb l'ADN nuclear de la mare i l'ADN mitocondrial d'un a donant, es fertilitza amb l'esperma del pare. El resultat ha estat que menys de l’1 per cent dels mitocondris del nen són portadors de la mutació que causa la malaltia i en tractar-se de nivells tan baixos, el nadó ha nascut sa. Tot i això, els metges hauran de supervisar el nen per tal d’assegurar que els nivells de mitocondris afectats es mantenen baixos.

Aquest article escrit per Jessica Hamzelou m’ha semblat molt interessant ja que és una gran notícia per a la ciència i per a les persones ja que amb aquests mètodes es podrien reduir els casos de malalties mitocondrials. Pel que fa a la valoració de l’article, trobo que tot i que hi ha alguns conceptes força especialitzats, és molt entenedor i no deixa de banda el caire científic divulgatiu per tal de que estigui a l’abast de tot aquell amb un mínim coneixement de biologia. He de reconèixer que m’han sigut molt útils alguns conceptes de genètica treballats  el curs anterior. A més a més, l’article va acompanyat d’ un vídeo que explica i il·lustra el mètode que es va dur a terme per evitar que el nadó heretés la malaltia mitocondrial de la seva mare. Aquest complement audiovisual crec que ajuda força a comprendre millor tot l’article.  Finalment, he escollit aquest article perquè encara que aquests mètodes de fecundació són sovint motiu de polèmica, crec que cal remarcar que permeten als pares amb mutacions genètiques rares tenir nadons sans i, per tant, salven vides.

Anna Oliveras Tous, 1r E