ON ENS PORTA L'ADN?

Títol de l'article: Nace un bebé con la nueva técnica de "tres padres genéticos"

Autor: Javier Salas

Data: 28 set. 2016

Font: Diari "El País" http://elpais.com/elpais/2016/09/27/ciencia/1474989059_678680.html

Aquesta notícia ens parla d'un bebè que ha nascut amb l'ADN de tres persones diferents sense destruir cap embrió.

La finalitat d'això era impedir que el bebè nasqués amb una malaltia genètica que havia matat els seus dos germans grans, la síndrome de Leigh. Aquesta síndrome afecta al sistema nerviós i en la majoria dels casos causa la mort. Com que els gens d'aquesta malaltia estaven presents en la mare, la parella va optar per aquesta nova tècnica de fecundació.

La tècnica combina l'ADN dels dos progenitors amb el mitocondri d'una donant d'òvul. 

Només el 0,18% de l'ADN de la donant passa a l'embrió i, tot i que sí que es transmet a generacions posteriors, no afecta a les característiques de l'individu.

Aquest procés funciona de la següent manera. Es fertilitzen dos òvuls (un de la mare i un altre de la donant) amb espermatozoides del pare. Després es retira el nucli dels dos embrions resultants i només es conserva el creat pels pares. Aquest nucli s'introdueix a l'embrió de la donant (havent extret prèviament el nucli d’aquest). Finalment l'embrió resultant es col·loca a l'úter de la mare.

Però en aquest cas, la parella musulmana no volia destruir embrions per les seves creences religioses. Per tant, l'equip mèdic va recórrer a una altra tècnica. Primer van extreure el nucli d'un òvul de la mare i el van introduir en un òvul de la donant al qual prèviament se li havia retirat el nucli. L'òvul resultant es fertilitza amb espermatozoides del pare i s'insereix a l'úter de la mare per tal que es desenvolupi.

Ja existia un cas d'una nena als Estats Units amb tres pares genètics, però en aquest cas es varen destruir embrions.

Aquesta notícia ens causa sentiments contraris. Per una banda s'ha superat la barrera de les malalties genètiques. De moment aquesta tècnica és la única manera que una mare portadora d'una malaltia genàtica pugui tenir un fill sa. Tot i això, aquesta mena de fecundació no és aprovada a tots els països. Òbviament això és degut a que alguns països tenen una ètica diferents s'uns altres. És a dir, per a un país modificar genèticament els fills els pot semblar ètic, però per a un alre no.
La difusió d'aquesta notícia crea molts dubtes; tal com assenyala Dusko Ilik, no sabem si és la primera vegada que es realitza aquesta tècnica i tampoc si podria haver-hi hagut altres intents i només s'informa d'aquest perquè és el que ha sortit bé.
Per altra banda, a part de tots els dubtes que ens pugui causar, és un avanç, ja que moltes mares podran assegurar-se que el seu fill neixi sa. Però és això el que es vol? Sembla com si s'intentés que la societat sigui perfecte; sense cap malaltia, cap defecte genètic. Potser s'haurien d'establir límits en aquest tipus d'operacions ja que no sabem fins on ens pot portar.


Elisabet Condal, 1r D