diumenge, 2 d’octubre del 2016

Hibernació humana en camí?

Títol: Por qué los humanos deberíamos hibernar
Autor: Mayte Martínez Guerrero
•Data: 01/03/16
•Font: EL PAÍS
•Enllaç: http://elpais.com/elpais/2016/02/12/buenavida/1455276838_939901.html

Aquest article ens parla sobre la hibernació humana. Segons Carlos Dotti,  professor d'Investigació del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, la hibernació és un estat de reducció del metabolisme corporal, temperatura i freqüència respiratòria i cardíaca, usada per certs animals per a conservar energia durant períodes d'escassetat alimentària. Pot durar diversos mesos i té diferent intensitat segons l'espècie.

Seria possible fer la hibernació pels humans?

Fins ara, ha estat només emprada per animals però segons un estudi publicat a Nature, ja s'ha aconseguit induir -per unes hores- un estat semblant al de la hibernació en rosegadors, sense aquesta capacitat natural, mitjançant un cop d'hipotèrmia de 45 minuts a 16 ° C. Els investigadors van explicar que la raó és una proteïna dels nivells de la qual es van multiplicar pel fred. En base a això, van formular la possibilitat de desenvolupar un fàrmac que aconseguís el mateix efecte, igual que nosaltres per baixar la febre utilitzem paracetamol.

Les contemplacions positives d’aquest ús en les persones serien les d’emprar les reserves per protegir-se d’enfermetats a diferència dels animals que la utilitzen per “carregar piles” i sobreviure a l’escassetat d’aliments. Es tractaria de  portar aquesta capacitat als humans en períodes de perill. La clau està en el consum d'oxigen: l'acumulació de radicals lliures que es produeix (com ocorre durant l'envelliment i en malalties cròniques) o la seva producció exagerada (en patologies agudes com l'ictus), danyen proteïnes, lípids i àcids nucleics, i estimulen la fabricació de citoquines inflamatòries. Tot això, en conjunt, perjudica la funció de les cèl•lules i la seva capacitat regenerativa. Durant la hibernació, la baixada del consum d'oxigen genera una menor producció de radicals lliures i, per tant, menor dany, el que és especialment important en el cas de certes malalties. "Reduir de forma ràpida les demandes metabòliques de les víctimes d'ictus, d'un atac cardíac o d'un trauma els s'estabilitzaria i protegiria fins a aconseguir més temps per controlar mèdicament la situació", assenyala Brian Barnes, investigador de l'Institut de Biologia de l'Àrtic de la Universitat d'Alaska Fairbanks.

A més a més, la suposada hibernació beneficiaria en altres àmbits com a la NASA, que considera hibernar a astronautes per abaratir el viatge a Mart. Ja que la letargia dels cosmonautes durant els 180 dies de viatge permetria reduir el volum d'alimentació que hauria de transportar la nau (http://www.lavanguardia.com/ciencia/20141006/54417669352/nasa-hibernar-astronautas-marte.html)

També hem de tenir en compte les conseqüències que podria provocar la hibernació.
No sabem fins a quin punt en tornar de la letargia hauria una sobreactivació dels mecanismes adormits i es produiria un efecte rebot que empitjorés el problema. "Aquesta sospita es basa en l'anomenat dany orgànic per reperfusió després d'isquèmia [una conseqüència greu de les teràpies basades en la hipotèrmia]", explica Dotti: "El restabliment del flux sanguini, que propicia l'arribada de sang i nutrients a les cèl•lules isquèmiques, pot acompanyar-se d'alliberament de radicals lliures d'oxigen, acumulació de calci intracel•lular, alteració del metabolisme cel•lular ..., que poden condicionar un dany miocàrdic funcional i estructural. I es necessitaran ajudes externes com massatges per evitar escares o control d'infeccions, ja que el sistema immune es deprimeix durant la hibernació.

Personalment, mai m’havia aturat a pensar en aquesta opció pels humans malalts o els astronautes, però una vegada informada, no la veig fora de la realitat, és més, crec que en pocs anys ja tindrà el seu èxit, malgrat comporti una cadena de conseqüències. Malgrat no estigui d’acord totalment, un cop d'ull a la ciència moderna ens  suggereix que potser haurem de revisar els nostres punts de vista en el futur.


Maria Yahkvèh Berenguer Borrego
1r Batxillerat D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada