EXPOSAR LA VIDA DE LES PERSONES GRATUÏTAMENT 

Autor:  Jean-Daniel Bohnenblust et Marie-Laure Widmer Baggiolini

Enllaç: https://sites.google.com/site/videojaume/home/i-la-tele

Data de publicació: 13/01/2013                       

Problemes que denuncia 

 Actualment els residus elèctrics i electrònics es despleguen per tot el planeta. Cada any els residus electrònics augmenten un 5%. Els nostres telèfons, ordinadors, televisions i neveres prenen la ruta del sud cap a una segona vida, sovint curta, sovint il·legal, abans d'acabar cremats i desmantellats en abocadors a l'aire lliure, causant danys irreparables sobre la salut de les persones i el medi ambient. Amb paraules textuals d’un habitant de Ghana; “Els residus arriben a Ghana, destrueixen el medi ambient i la vida. Això es il·legal i no hauria de passar”

Causes i conseqüències 

  Cada mes arriben 500 contenidors de residus electrònics a Ghana. Suposadament els països del nord actuen amb gests solidaris que es converteixen en una amenaça per la salut i el medi ambient. Anualment arriben 8.700.000 contenidors i tenint en compte els recursos existents només se’n revisen 1.400 d’aquests a l’any. Aquesta és una de les principals causes per les quals es tan fàcil accedir als residus electrònics i treballar amb ells des de Ghana. Una de les causes principals és també el cost de desballestar els aparells correctament i la poca rigorositat amb que s’apliquen aquestes lleis a Europa. Segons la llei tots els aparells electrònics a Europa un cop deixen de funcionar s’han de dur a les fàbriques de reciclatge. Tenint en compta l’estadística, Suiza recicla un 80% dels seus residus electrònics mentre la resta de països un 25%. Observant aquestes dades descobrim que som els causant dels problemes medi ambientals de Ghana . Un cop analitzem el problema des de Europa cal analitzar el per què i com tot això afecta a Ghana. Gràcies a aquest documental veiem les conseqüències mediambientals d'aquest comerç il·legal a Ghana, actualment l’aigua està contaminada i el que abans era un riu es ara un abocador de residus il·legals. Més de 70.000 persones estan exposades als gasos nocius provocadors de càncer. Aquest nou estil de vida ha produït que milers de persones posin la seva vida en risc per una mitja de 8euros a la setmana. Els habitants d’aquesta població no tenen prou recursos econòmics per a pagar-se un metge i es per això que molts acaben involuntàriament amb les seves vides.

Dades objectives 

·         Suiza recicla un 80% dels aparells – La resta de països un 25%.

·         A Ghana arriben 500 contenidors mensualment i 8.700.000 anualment.

·         Hi ha més de 70.000 persones exposades a aquest fenomen.

·         S’extreuen 100 tones d’or anuals.

·         A Espanya més del 70 % dels residus electrònics es tracten de manera incontrolada malgrat que existeix una convenció firmada per 170 països que prohibeix l'enviament i el comerç de residus elèctrics i electrònics, a causa, especialment, de la seva perillositat. Aquest tipus de residus són els que augmenten més ràpidament al món, amb un ritme anual del 5 per cent.

Estat actual 

Alguns països africans, com Ghana, han esdevingut el nostre gran abocador il·legal. La població Ghanesa busca recuperar els components més valuosos dels residus, cremant els aparells llancen a l'atmosfera substàncies altament tòxiques i contaminen amb materials pesants el terra i l'aigua. Tot això ha comportat que milers de persones morin anualment afectades pels gasos nocius que es desprenen.

Opinió 

 La meva opinió envers aquest documental és que tothom hauria de veure’l per ser conscients de les diferències que es viuen entre nord i sud, no únicament econòmiques sinó també de recursos. Enfocar aquest documental de manera metafòrica ens ajuda a entendre que la vida te un preu diferent segons el país on neixis, a Ghana milers de nens i nenes exposen la seva vida pel que per nosaltres seria el sou d’un dia.  Es molt complicat d’imaginar les condicions a les que s’enfronten cada dia les persones d’altres països que no han nascut amb la nostra sort. A més a més, objectivament aquest documental ens obre els ulls davant de la sobreproducció i el mal ús dels aparells un cop deixen de funcionar, de lleis que no tenen suficient poder i de persones que arrisquen cada dia la seva vida.

Clara Portell Milán 1r Batx E