Títol de l’article original: Listos
para los bebés ‘con tres padres’
Autora: Ana Macpherson,
Barcelona
Data de publicació: 02/10/2016
L’any 2015, el Regne unit va
aprovar una llei que permetia utilitzar diverses tècniques
en la fecundació in vitro per tal d’evitar que les dones malaltes, que volien
ser mares, transmetessin malalties lligades al ADN a través del mitocondri. Aquesta
tècnica es basa en fecundar dos òvuls, el de la mare i el de la donant, amb
l’esperma del pare. Un cop fet això extreuen el nucli de la mare i l’insereixen
al lloc del nucli de la donant, d’aquesta manera queda un òvul amb el nucli de
la mare i el citoplasma de la donant.
Fa cinc mesos va néixer el primer nen com a resultat d’aquesta
tècnica. Es diu Ibrahim i és de procedència Jordana. Va néixer a Mèxic, on les
lleis en l’àmbit de la fecundació artificial són més
flexibles. Els pares van decidir tenir un fill mitjançant aquest procés perquè
la dona patia una malaltia genètica anomenada síndrome de Leigh que afectava
el sistema nerviós dels embrions que tenia, provocant-los la
mort. Els pares van refusar usar un òvul artificial ja que li donaven molta
importància a la transmissió de la seva càrrega genètica.
Fins ara, l’única solució que trobaven al problema de
les dones que volien ser mares però tenien una malaltia al mitocondri era usar
un òvul artificial, per tant amb l’ADN únicament de la donant.
Aquesta nova tècnica a aconseguit obtenir el 99,9% de
l’ADN del pare i la mare i només un 0,1% de la donant.
El problema sobre el qual s’està investigant
actualment és si aquest 0,1% de l’ADN pot codificar per altres coses que fins a
la data es desconeixen.
L’article està molt ben redactat ja que tracta conceptes
científics complicats amb un vocabulari simple i entenedor per a qualsevol. Aquest
procés es únicament legal al Regne Unit, i això ens pot fer preguntar-nos, per
què no a tot el món? Aquest descobriment científic, com la gran majoria, també
te el seu aspecte ètic a debatre. Com bé l’article ens mostra qualsevol avenç
en la tecnologia i la ciència a de ser contrastat amb resultats efectius i per
ara no es pot saber amb exactitud l’eficàcia
d’aquesta tècnica ja que només s’ha posat en pràctica amb un humà.
Clara Portell, 1r Batxillerat E
Serà molt interesant veure el creixement d'aquest nen i observar les diferències, si n'hi ha.
ResponElimina