Dues llengües, dues respostes diferents

“Piensa en otro idioma y acertarás”

Autor: Javier Salas

Data de publicació: 22/09/2016

Font: diari “el País”

Enllaç: http://elpais.com/elpais/2016/09/20/ciencia/1474361350_895028.htm

www.aprendeidiomas.net

Resum de l’article:

Pensem de la mateixa manera en un idioma o en un altre? Si fins fa poc aquesta era una pregunta amb diferents respostes hipotètiques, actualment, ja es pot dir oficialment i amb tota certesa que NO.

Javier Salas és l’encarregat d’informar-nos de que varis estudis científics duts a terme recentment han demostrat que el resultat a una pregunta serà més reflexiu i subjectiu en cas de processar la informació en una llengua que no sigui la materna, per molt que el coneixement i domini sobre aquesta sigui complet i total; en l’idioma no matern en centrem menys en la primera resposta emocional i moralista, augmenta la tolerància al risc i es maximitza l’interès pels beneficis, tal com assenyala un dels projectes on un seguit d’individus havia d’avaluar del 0 al 10 un llistat d’actes cruels. Els encarregats de llegir les qüestions en un segon idioma van atorgar de mitja un punt menys de incorrecció moral a les accions.

El premi Nobel Daniel Kahneman afirma que el nostre cervell està format per un Sistema 1, el responsable de les respostes intuïtives i més ràpides (idioma matern) i el Sistema 2, el de les respostes que exigeixen reflexió, crítica i argumentació (altres idiomes).

Anàlisi de l’article:

És sorprenent l’atenció que pot atreure aquest autor en un article en el qual el contingut no és especialment llarg ni dens. D’entrada, amb el títol i amb dues frases del primer paràgraf, ja en tindríem prou; la informació de la notícia ja està exposada. Tanmateix, Javier Salas captiva al lector amb la pregunta “¿En qué idioma te lo tengo que decir para que me hagas caso?” , una qüestió que tots nosaltres hem sentit a dir alguna vegada. És més, aquesta expressió l’atribuïm, majoritàriament, a una figura tan pròxima com és la de la mare o el pare. Conseqüentment, el simple fet de relacionar una experiència pròpia i personal amb el missatge que ens transmet l’article ens fa crear un vincle, una afinitat i, sobretot, una sensació de voler continuar llegint. Així doncs prosseguim amb la lectura amb dos objectius: ampliar el coneixement i, inconscientment, veure si hi ha algun altre punt que tinguem en comú. Seguidament, Javier Salas torna a jugar bé les seves cartes convertint una notícia científica en una espècie de notícia de curiositats, ja que es dedica a bombardejar al lector amb exemples per tal de mantenir-lo enganxat al text. És a dir, si abans havia despertat la part emocional d’una persona, ara incita a sortir a la llum a la inquietud humana que des dels nostres orígens ens ha acompanyat i que en nombroses ocasions ha estat la responsable de molts descobriments històrics. Ho aconsegueix.

Per últim, per posar la cirereta al pastí, Javier Salas acaba amb la irònica frase “Quizá sería una buena idea proponer sesiones en inglés en el Congreso de los Diputados” que li dóna el toc d’enginy final a un article que, a priori i des del punt de vista personal, no és gaire ric en contingut. D’altra banda, i donant la meva opinió, crec que és un article molt interessant ja que un cop la informació està assimilada, et planteges moltes preguntes sobre el funcionament de la societat o si algunes situacions catastròfiques s’haurien pogut evitar pel simple fet de parlar amb un idioma que no hagués estat el matern, per exemple; s’hagués llençat la bomba atòmica si el debat hagués sigut en alemany o àrab i no en anglès? O tot el contrari?

Laura Padró 1r Batxillerat C