Aigua a la vista!

“La NASA detecta géiseres en Europa, una luna de Júpiter” per Teresa Guerrero. Article tret de El Mundo el 26 de setembre de 2016, de l’apartat de ciència.

Pol Sud d'Europa on s'han trobat els gèisers

La NASA va informar el dilluns 26 la descoberta d’unes plomes, o masses de vapor d’aigua, emergint de la superfície d’Europa, un dels satèl·lits de Júpiter, convertint-se així en el punt de mira del Sistema Solar ja que podria contenir-hi vida. Aquests guèisers podrien determinar sense necessitat de fer perforacions a la superfície d’Europa si existeix el gran oceà subterrani que creuen que amaga. Si es confirma aquesta dada, Europa seria la segona lluna que té plomes de vapor d’aigua, ja que l’any 2005 se’n van trobar a Encèlad, una lluna de Saturn.

Aquest descobriment s’ha pogut fer gràcies a un telescopi espacial anomenat Hubbe durant una campanya d’observació; segons els experts han determinat, calculen que aquestes plomes de vapor podrien ser d’uns 200 quilòmetres. Per confirmar-ne l’existència, però, caldrà esperar al 2018 a l’espera de que sigui llançat el telescopi espacial successor de Hubbe: el James Webb.

L’existència d’aquestes plomes però s’havien descobert el 2013, quan el Hubbe va descobrir oxigen i senyals d’activitat de guèisers en aquesta lluna. Els científics suggereixen que Europa, es troba a -173º i que la seva superfície és gel, aigua congelada. En canvi en el seu interior l’aigua és líquida, ja que el gel suraria per menor densitat sobre de l’aigua. Si aquests estudis són correctes aquest satèl·lit galileà, albergaria un oceà més gran que l’aigua de la Terra. El que sí que s’ha demostrat és que hi ha activitat geològica, però no d’on han sortit aquests guèisers: se sap que hi ha activitat, però aquest oceà no s’ha vist realment. Respecte la possibilitat de que hi hagi vida, els experts afirmen que seria possible ja que el mar subterrani estaria en contacte directe amb la roca, on hi abundarien els principals elements per a éssers microscòpics, per la vida: carboni, hidrogen, oxigen, sofre y fòsfor.

Dilluns passat vaig veure per la televisió aquesta notícia i em va sorprendre: hi ha una nova possibilitat de que existeixin microorganismes vius molt a prop nostre, no a un planeta llunyà de l’Univers, sinó a el Sistema Solar: a Europa. El primer que vaig fer va ser relacionar-ho amb la mitologia grega. Europa raptada per Zeus, lluny de la seva terra, igual que el satèl·lit ben lluny nostre, conté aigua, igual que nosaltres. He escollit aquesta notícia per dos motius: el primer és perquè ens trobem davant d’una de les preguntes sobre l’Univers que més ens fem, estem realment sols? Som els únics en vida? Malgrat que no es demostri i que segurament, es trigarà a demostrar que és el que realment hi ha en aquest satèl·lit, estem més a prop de saber si almenys al Sistema Solar hi ha vida. Per altra banda i segon motiu,  és espectacular com sense haver trepitjat la superfície, sinó només fent càlculs, observant i detectant aquests moviments geològics, puguem saber, encara que només siguin hipòtesis, tantes coses sobre el satèl·lit i el seu mar subterrani, sobre una lluna que sorprenentment va ser descoberta fa quatre segles, el 1610, per Galileu juntament amb els quatre satèl·lits que porten el seu nom (galileans): Ió, Ganímedes, Cal·listo i Europa.  També he trobat interessant el raonament dels astrofísics per veure que és el que realment hi ha, trobo fascinant que en una lluna tant allunyada de la Terra hi pugui haver més mar que en el nostre planeta, i que aquesta aigua de la que es parla també sigui salada.

El que si que se sap segur és que Europa està en moviment i tal i com afirmava Galileu: "EPUR SI MUOVE".

Adrià Soler, 1r Batx, Secció D.